Lloc

La proposta per a la nova biblioteca de Vic s’emplaça en un simbòlic solar situat en el xamfrà entre el Passeig Generalitat, carrer ample, principal i històrica via d’entrada a Vic des de Barcelona i el carrer d’Andreu Febrer. Aquesta situació en cantonada permet a l’edifici tenir una visió privilegiada i dominant sobre el riu Mèder i el cas antic de la ciutat de Vic.

La nova biblioteca, té l’encàrrec d’esdevenir en nexe de les dues Vics que es troben separades pel riu, esdevenint un centre d’informació per a tots els veïns de Vic i obert a qualsevol iniciativa cultural que estimuli valors com la interculturalitat, solidaritat, participació… Vic, també anomenada ciutat dels Sants, s’ha guanyat aquesta fama de ciutat levítica i religiosa, potser per l’abundància d’esglésies, convents i capelletes que esquitxen tota la ciutat; o potser per la cèlebre novel·la de Martí Llor.

Proposta

La nova biblioteca de Vic és un edifici claustral, és a dir, gran part de les seves peces i estances es troben organitzades al voltant d’un pati interior. Aquesta solució arquitectònica prepara al ciutadà en el seu recorregut des de el carrer fins l’entrada de la biblioteca passant per una atri o pati interior que en planta baixa esdevé recepció, alhora que assegura un edifici on es garanteixen les condicions de confort lumínic, tèrmic i acústic que un programa com una biblioteca demanda.

En planta, la nova biblioteca reconeix la direccionalitat del Passeig Generalitat i del carrer Andreu Febrer, transportant aquestes traces i direccions cap a l’interior de l’edifici, esdevenint aquestes, eines generadores i organitzatives de programa endemés de cosir aquestes diferents trames urbanes que coincideixen en el solar.

La nova biblioteca adopta la materialitat ceràmica gràcies a una peça prefabricada de mitjà format. Tècnicament, les propietats intrínseques de la ceràmica (durabilitat, fàcil manteniment, duresa, nul·la absorció d’aigua, resistència a gelades, resistència a la flexió, inalterabilitat davant dels agents atmosfèrics…) la converteixen en l’aliat perfecte per a la particular, dura i sempre canviant climatologia de la plana de Vic.

Aquestes propietats faran que la nova biblioteca, funcioni tèrmicament com un gran càntir reduint al màxim la seva petjada i cost ecològic. Aquesta materialitat atemporal, urbana, senzilla i austera fa que la Biblioteca contextualitzi amb alguns dels seus veïns més propers (com per exemple les Adoberies, edificis que degut al seu passat ús industrial buscaven la màxima funcionalitat amb materials del lloc. Un sòcol de pedra de riu de generosa secció, seguit de murs de tàpia i maó ceràmic sovint aparellat en forma de gelosia,i una estructura horitzontal formada uns forjats assecadors construïts amb tauler de rastrells separats sobre entramat de suport era suficient per configurar i solucionar un edifici amb pocs requeriments estructurals com una adoberia.

En el cas de la nova Biblioteca, el sòcol de pedra serà de formigó que ens rep, fa de primer filtre amb el carrer i donarà aquest aspecte més petri als espais públics situats a la planta baixa per després donar pas a una estructura de fusta que permet gaudir de les propietats tant físiques com mecàniques que aquest material aporta i ha aportat sempre a l’arquitectura.

La façana es materialitzarà mitjançant l’ús d’una peça ceràmica que, igual que a les adoberies, permetrà fer de tamís de llum cap a l’interior de la biblioteca alhora que aporta un ritme vertical en façana que provocarà un joc de llums i ombres a llarg de tot el dia. Un gran ull o finestra situat a la primera planta presideix el Passeig Generalitat des d’on s’obté una nova vista emmarcada de les cobertes i campanars dels edificis del casc antic de Vic a través l’abundant vegetació (plataners) que acompanya el riu Mèder.

Envolvent i sostenibilitat

Està plantejada amb tres solucions tipològiques: una solució mineral que es materialitza en el contacte de les façanes amb l’exterior, una segona més càlida, que crea l’estructura superior de l’edifici i que tanca les façanes cap al pati i una tercera metàl·lica que protegeix la construcció de fusta i genera les cobertes inclinades de l’edifici.

La façana perimetral de la biblioteca és una pell ceràmica lleugerament tridimensional, que canvia de mida i de ritme en alçada i que genera un acabat constantment canviant, que depenent de la intensitat de la llum, l’hora del dia i les diverses orientacions de les peces de façana, dona un joc molt ric de reflexos, matisos i ombres.

Les peces ceràmiques, realitzades en gres extruït de baixa absorció d’aigua (menys del 3%) per a que el seu comportament a l’exterior sigui adequat, tenen una mida mitjana (60x30cm) per a la seva fàcil manipulació en obra i una fabricació que pugui ser seriada, ràpida i econòmica. Aquestes peces es fixen amb morter sobre un sistema tipus SATE amb aïllament de llana de roca, que assegura una envolupant tèrmica continua (sense ponts tèrmics), una gran durabilitat i un manteniment pràcticament inexistent.
Igualment, aquestes façanes es plantegen eminentment massives, per disposar d’un edifici amb poques pèrdues energètiques i amb una bona inèrcia tèrmica, ja que la ceràmica i l’aïllament es disposen sobre murs de fàbrica de maó perforat en gran part de l’envolupant de l’edifici.

Els pocs forats que es disposen en la façana, es realitzen, o bé amb una geometria que permet la generació estratègica d’ombra (façana endarrerida de l’entrada principal) o bé amb la disposició d’un filtre generat per les mateixes peces extruïdes, però amb una major profunditat.

Aquesta disposició de forats i filtres, permet controlar els guanys energètics de l’edifici per radiació solar, així com modular la intensitat i la manera en que la llum natural penetra en l’edifici. En aquest sentit, es potencia el paper del pati central de la biblioteca, element de gran transparència i estructura lleugera en fusta, en contrast amb les façanes ceràmiques perimetrals i que acaba exercint de làmpada principal pels espais interiors de la biblioteca. Tot i la transparència d’aquestes superfícies del pati, els vidres tenen un factor solar baix, sense penalitzar en excés la transmissió lumínica, fet que, per un costat, evita el sobre-escalfament de l’edifici i per l’altre, aprofita el màxim l’ús de la llum natural.

Aquesta pell més domèstica, senzilla, còmoda, es protegeix amb una pell metàl·lica que assegura la durabilitat de les solucions en fusta de la façana i estructura de la coberta. Els plans inclinats de la mateixa, s’executen amb una tècnica lleugera, tipus “balloon frame” sobre les bigues de cantell principals de l’estructura. Aquests plans de fusta, es poden prefabricar en taller en mides relativament grans però transportables, per una execució en sec i ràpida. La coberta, igualment, es preveu ben ventilada i amb un acabat senzill amb làmines de zinc engrapades amb junta alçada.

La coberta té una transmitància tèrmica molt baixa i l’aïllament de la mateixa es planteja en continuïtat amb l’aïllament de façana, evitant, per tant, ponts tèrmics i plantejant un edifici molt ben protegit a les inclemències atmosfèriques i a les temperatures especialment altes o baixes. En aquest sentit, la llosa de planta baixa, s’aïlla generosament sota el paviment de formigó, evitant el contacte directe amb els espais no calefactats del soterrani.

En conclusió, es planteja un volum certament compacte, amb la sola excepció del pati central, element necessari pel bon funcionament de la biblioteca i l’aprofitament de la llum natural en els espais interiors. Una envolupant ben aïllada, ben protegida, amb alta inèrcia tèrmica i treballada amb materials locals, de contrastada durabilitat i manteniment mínim, on el transport o l’energia grisa resultant de la seva fabricació és molt baixa, ja que es realitza amb elements tradicionals, propers, però amb les tecnologies contemporànies a l’abast.

Concepte energètic

L’edifici té com a objectiu aconseguir un consum energètic quasi nul-nZEB , tal com indica el RD 235/2013, i que serà de compliment obligatori pels edificis públics a partir del final del 2018. Tanmateix, s’apunta a una qualificació energètica A.
Per això s’han definit unes estratègies dirigides a la reducció de la demanda energètica i a l’aprofitament al màxim de la produïda, adient per el clima de Vic (zona climàtica D1) i per l’ús de biblioteca. S’aprofita l’arquitectura passiva i el disseny arquitectònic plantejat. Per una banda, s’aposta per un edifici de construcció inercial: amb considerable massa tèrmica dels propis tancaments verticals i dels forjats.

Per altra banda, es projecta un edifici compacte amb una proporció equilibrada entre els tancaments opacs i transparents. Es potencien tancaments opacs ja que garantiran unes baixes pèrdues tèrmiques (tancaments verticals U ≤ 0,3 W/m2K, coberta U ≤ 0,2 W/m2K) i proporcionen una bona inèrcia tèrmica a l’edifici. Tanmateix, es plantegen tancaments transparents generosos, de bon comportament tèrmic – pèrdues baixes (U ≤ 1,4 W/m2K) i molt bona estanqueïtat (permeabilitat a l’aire CLASE 4, segons UNE-EN 1027:2000), estratègicament distribuïts per donar una llum natural de gran qualitat.

La llum natural incident és difusa, indirecta, i entra principalment per el pati ombrejat per el pròpia volumetria de l’edifici i per les obertures a la façana amb protecció solar (6). D’aquesta forma l‘edifici aconsegueix una atenuació de la llum directe i efectes de enlluernament aconseguint una doble reducció de la demanada i una millora del confort. L’enllumenat artificial es regularà en funció del nivell de llum natural i es realitzarà amb lluminàries tipus LED, d’una potencia de 6W/m2, amb temperatures càlides per aportar major confort lumínic.

La disposició dels usos també s´ha pensat per millorar el comportament tèrmic del conjunt. D’aquesta manera, es conforma un gruix perimetral que conté espais tècnics, logístics, lavabos i puntualment aules/despatxos amb un caràcter més recollit i íntim.
El sistema de climatització és coherent i col·laboratiu amb el plantejament passiu. S’utilitza l’estructura – forjats i murs de formigó – termoactivada – que permet potenciar i gestionar la inèrcia tèrmica dels materials constructius. Aquest sistema, de difusió radiativa, proporciona un confort excepcional als usuaris, a la vegada que permet reduir la despesa energètica. L’estructura termoactivada servirà per climatitzar la major part de la demanda de l’edifici. Els sistemes radiants acondicionen climàticament els espais a unes temperatures i humitats molt properes a les del cos humà, dotant als espais d’un elevat confort i a la vegada obtenint un estalvi energètic.

A més, aquests permeten una disminució de l’electricitat estàtica ambiental, ja que la humitat relativa ambiental interior es manté més elevada. La priorització de superfícies antiestàtiques, la connexió a presa de terra d’instal·lacions elèctriques i d’estructures metàl·liques, i la reducció dels camps electromagnètics de baixa i alta freqüència, amb cablejats apantallats i zones wifi confinades, garantiran un ambient d’elevada qualitat.

Per acomplir amb els requisits de qualitat d’aire, s’utilitzarà un sistema de renovació, que a més cobrirà puntes de la demanda tèrmica. Els climatitzadors donaran un tractament de suport a les zones més concorregudes, deshumidificaran l’aire a l’estiu per potenciar l’aportació del terra refrescant, i renovaran l’aire dels espais. L’aire de renovació s’agafa del pati interior per passar-lo per una cambra sanitària que atempera l’aire de l’exterior usant la inèrcia tèrmica del terreny. La UTA disposa del recuperador de calor entàlpic. Aquesta permet el mode d’operació “free cooling”, molt adient per estacions Inter mitges.

L’ús de l’aigua es minimitzarà amb l’ús de sistemes de descàrrega interrompuda, airejadors i sensors a les aixetes. La coberta metàl·lica recollirà l’aigua de pluja i permetrà el seu abocament a les zones enjardinades.
Es prendran mesures estrictes, tan a l’hora de tria de materials paviments, com de control d’humitat ambient, per tal d’evitar condicions que proporcionen la lipotrofia.