Casal de barri Junyer i Canals a Vallcarca
1888-DTM-BCN.ES-2017
Architects: Alex Gallego, Jordi Adell, Aixopluc, Gerard Puig
Client: BIMSA
Status: Competition (2017)
Location: Barcelona, Spain
Coordinates: 41.412775, 2.144266
Climate: Mediterranean, Temperate
Materials: Wood, Plaster
Environment: Urban
Visualizer: Studio
Budget: 1.707.404 €
Scale: 631 ㎡ Small
Ratio: 2.705,87 €/㎡
Types: Cultural, Cultural center, Refurbishment

L’ emplaçament és l’entrada al barri de Vallcarca. El projecte intensifica aquesta condició, com a agraïment al llegat de la Dolors Canals i el Josep Sunyer. D’una banda, possibilitant l’accés de tots els veïns al jardí. Un lloc de trobada a l’aire lliure, sota l’ombra del cedre, la morera, i altres arbres que fa anys que viuen i creixen aquí. També sota els nous umbracles i porxos, en el perímetre i a la terrassa del bar. De l’altra, recuperant per la ciutat un edifici amb una història pròpia que respectem, sense destruir ni reproduir una manera d’habitar i construir del passat, i que acompanyem d’un volum habitable nou, on concentrem tot allò que podria malmetre el caràcter de l’edifici existent. Lluny de competir o emmirallar-se, la nova construcció estableix una simbiosi ambiental i constructiva amb l’hàbitat preexistent.

Galeries i porxos, la façana a la ciutat

El casal es troba en un emplaçament amb una vista privilegiada de Barcelona. La configuració del programa d’aquesta proposta converteix l’interior del casal en un mirador. En l’edifici existent, mitjançant les galeries. En el nou, gràcies al gran porxo climatitzat que és l’entrada i el bar. Alhora, fem visible l’edifici existent des de la part baixa del barri, fent permeable el límit sud-est del jardí, substituint els xiprers malalts per un basament d’ ombra lleugera i caduca. Així el casal esdevé l’equipament que dóna la benvinguda a Vallcarca.

El jardí, umbracles

Casal plantat: Tan important com l’edifici és el jardí. Actualitzem l’atmosfera d’aires romàntics a les necessitats actuals. Ajudem els arbres amb millor salut, i aquells que no es poden mantenir es transformaran en mobiliari del jardí. El perímetre sud-est es fa habitable, completant l’estructura lleugera d’arcs existent amb uns pòrtics del mateix material i secció, que ajuden a créixer un umbracle de vinya verge. L’entrada des del carrer en la cota del jardí permet gaudir independentment d’aquest espai buit, que s’obre a tot el barri, i esdevé durant el dia un lloc d’esbarjo, de trobada, i un nou mirador de Barcelona. Tota la nova plantació i l’adequació de la vegetació existent serà de molt baix manteniment, per tal de millorar la salut d’aquest petit ecosistema mediterrani.

L’edifici

Casal construït: la parella d’edificis, l’existent i l’ampliació, conformen un binomi ben avingut i diferenciat. Intervenim el mínim necessari en l’edifici existent, reforçant curosament l’estructura, ubicant-hi les sales petites, que poden obrir-se per crear un únic gran espai per planta, possibilitant canvis d’usos diaris, estacionals i anuals. A l’ampliació hi col·loquem els serveis i els nuclis de comunicació verticals a nord, alliberant un gran buit entre aquests i la edificació existent, per on s’entrarà a diari. Aquesta entrada és alhora un gran porxo practicable i un mirador cap a Barcelona. D’aquesta manera aconseguim no haver de construir la planta soterrani, facilitant el procés de construcció, reduint el cost d’execució i donant llum i ventilació natural a tots els espais del casal. Ambdós edificis tindran el mateix color i textura d’acabat.

Els accessos des del viaducte

La diferència de cota entre els dos extrems de la finca ha permès històricament l’entrada a la casa des dos punts. Recollim aquesta qualitat per donar una entrada al casal pel punt més alt, i una entrada al jardí pel punt més baix. Aquests dos espais poden funcionar de manera simultània o independent, permetent l’accés directe als jardins. També es pot accedir al bar des de la façana nord-oest, a cota de jardí, sota l’ umbracle de parra verge que funciona com a barana a cota de carrer.

Autosuficiència energètica

Per tal d’aconseguir la màxima autoproducció d’energia que faci de l’edifici el més autosuficient energèticament possible, s’introduiran sistemes energètics actius. Aerotèrmia + panells fotoelèctrics: s’aprofitarà el sistema de renovació de l’aire per introduir la climatització a través de l’aerotèrmia. La despesa elèctrica es compensa amb la producció a través de panell fotoelèctrics situats a la coberta del nucli servidor. Distribució separativa per plantes: donada l’alçada lliure de l’edifici, s’aprofiten els espais lliures del nucli servidor. Al sostre dels banys s’ubiquen les bombes i recuperadors de calor. Les conduccions verticals d’instal·lacions aniran per l’ull d’escala i per una columna en la zona de banys. La conducció horitzontal es lliga amb l’espai distribuïdor de cada planta del casal.

Sistemes energètics passius

La orientació adequada dels diferents volums segons les seves necessitats climàtiques, i el disseny i quantificació acurada de l’intercanvi energètic, fan que l’edifici aconsegueixi un confort atmosfèric adequat en les diferents estacions i variacions diàries, minimitzant l’ús de maquinària i tecnologies que poden resultar obsoletes. Tot el procés de projecte, construcció i manteniment de l’edifici no tan sols absorbeix més CO2 del que emet, sinó que s’eliminen tots els components tòxics i derivats de combustibles fòssils. En l’edifici existent, la casa funciona amb la inèrcia dels murs, i les galeries actuen com a espai intermedi permetent captar o ventilar en funció de les necessitats energètiques. En l’edifici d’ampliació, el nucli servidor, a façana nord, actua com a aïllament. Els espais comuns, recepció, bar i terrassa mirador, en la part central, funcionen com una galeria més de l’edifici existent, captant el sol o permetent una ventilació creuada segons les necessitats.

Sistema constructiu de fusta de l’ampliació

Per tal de facilitar el procés de muntatge en la nova ampliació, reduir al màxim el temps d’execució, millorar el control de qualitat i aconseguir un habitat d’emissió 0 de CO2, desenvolupem un sistema prefabricat de fusta. El sistema es composa per un entramat lleuger pels murs i un forjat mixt de taulers contralaminats i biguetes, tot de pi dels Pirineus, provinent d’explotacions forestals sostenibles, sense formaldehids. Tota l’estructura serà prefabricada, mecanitzada amb CNC per tal de garantir un assemblatge precís, i serà premuntada a taller per verificar la seva fiabilitat. Utilitzarem també aïllaments tèrmics ecològics (com la fibra de fusta d’alta densitat i la llana d’ovella dels Pirineus), i un revestiment exterior continu sense combustibles fòssils, com l’arrebossat de morter de calç o el suro projectat).

Rehabilitació estructural

L’objectiu de la rehabilitació estructural és la d’aconseguir una major polivalència als espais i reforçar curosament forjats i fonaments per fer front al nou estat de càrregues demandat. Es realitzarà un reforç de la fonamentació existent amb formigó armat, es col·locaran unes bigues talla-llums al sostre de planta 0 i planta primera, amb perfils IPN que reforçaran els forjats. A planta segona, es col·locarà una nova encavallada de reforç a l’estructura de coberta existent. Així s’obtindrà un repartiment equivalent dels esforços.

Reducció de costos

Per tal d’ajustar el cost de la proposta, s’han tingut en compte els següents criteris:

– S’han optimitzat els espais comuns de pas i circulació, i la planta semisoterrani reduint la superfície construïda en un 15%. El cost d’aquesta reducció de volum edificat, s’ha repercutit en una millora dels sistemes passius i a condicionament d’instal·lacions per tal d’assolir un edifici de consum energètic proper al 0.
– Aprofitament de sistemes passius (molt inèrcia, ventilació natural creuada controlada amb sensors, aerotèrmia…) Reducció significativa del cost de les instal·lacions
– S’ha optat per una tria de solucions seriades, utilització de materials constructius que no requereixen d’acabats i detalls constructius senzills (reducció d’industrials, revestiments, trobades i remats)
– Minimització de l’envolupant de l’edifici, mitjançant la compactació de la forma i l’ajust de la superfície vidrada. Reducció de pèrdues tèrmiques.

Competition: Casal de barri Junyer i Canals a Vallcarca | Team: Alex Gallego, Jordi Adell, David Tapias, Gerard Puig, Julia Nabona, Ricard Pau, Carlos Gonzalvo | Post date: 01/05/2017 | Views: 4.597