El nou casal de barri se situa en un volum de quatre plantes -una sota rasant- annex a l’edifici de l’antic Consolat de Dinamarca. Tot dos volums queden separats 40cm per tal de preservar la seva autonomia. L’espai intermedi s’aprofita com a cambra ventilada i pas d’instal·lacions i la connexió es resol a través de tres passos puntuals, un per planta.

El nou volum és autònom però no indiferent vers l’edifici existent, amb el qual estableix diversos nivells de connexió: façanes ceràmiques blanques alineades, coberta inclinada amb idèntica altura de remat i carener, barana de la rampa d’accés alineada i connectada a nivell formal/material amb la tanca existent, etc.

L’interior del nou volum s’organitza en dues crugies paral·leles: una, de 3,10m d’amplada, on se situa el nucli d’escales, ascensor i serveis i l’altra, de 5,35m, on una sèrie de balcons en cascada contenen el programa de caràcter públic -recepció, bar i sala d’exposicions-. A la planta soterrani s’hi situen dues sales polivalents.

A la torre es manté gairebé intacta l’envolupant i l’estructura i s’eliminen les escales i la major part dels envans existents, resultant espais més amplis i flexibles. La resta de la intervenció es redueix a petites operacions com, per exemple, enretirar el parquet d’algunes estances per tal de recuperar el mosaic hidràulic original o ajustos tècnics com la millora de l’evacuació d’aigües pluvials i de l’estanquitat de les fusteries, entre d’altres.

L’actuació al jardí és la suma de petites intervencions de baixa intensitat que pretenen reforçar el seu caràcter original. La part posterior queda condicionada per la presència d’una rampa que resol el desnivell de 50cm que hi ha entre la cota de jardí i la planta baixa del nou volum. Aquest element defineix dos espais laterals: a una banda, la terrassa del bar -annexa a la finca veïna, sota l’ombra d’un pi existent i a tocar d’un nou mur vegetal- i, a l’altra, enfrontat a la torre, un espai d’exposicions temporals a l’aire lliure.

Sistemes estructurals / constructius

L’elecció dels sistemes estructurals i constructius s’ha fet, fonamentalment, amb criteris de proximitat, sostenibilitat, eficiència i continuïtat amb els sistemes emprats originalment a l’edifici existent. En el nou volum, proposem una estructura murària formada per tres línies de càrrega en paral·lel que defineixen dues crugies de 3,10 i 5,35m d’amplada, és a dir, un sistema estructural que defineix els espais de projecte i amb una elevada inèrcia tèrmica.

Els murs es resolen amb fàbrica de bloc de Termoargila de 20cm de gruix que queden ‘lligats’ a cada planta mitjançant cèrcols de formigó de 50cm de cantell i arriostrats amb murs perpendiculars. Els sostres es resolen amb plaques prefabricades de formigó armat tipus TT de 20cm de cantell i nervis de 30cm. L’estructura perimetral del soterrani i la fonamentació -superficial, amb sabates corregudes- es resol amb formigó armat in situ. La massivitat de les seccions estructurals plantejades afavoreix el compliment dels requisits de confort tèrmic i acústic, així com de protecció enfront el foc.

Les façanes del nou volum són ventilades. El full interior és de fàbrica de bloc de Termoargila de 20cm de gruix -una opció de ‘kilòmetre zero’, connectada a la tradició constructiva local i amb una elevada inèrcia tèrmica-. L’aïllament és de llana de roca de 8cm. El full exterior es resol amb panells grecats de gres porcellànic blanc -és a dir, amb un albedo molt elevat- de 4cm de gruix.

Les obertures es resolen amb fusteries de fusta amb trencament de pont tèrmic i doble vidre de control solar (g) amb un alt grau de transmissió visible (Tv). Estan protegides amb lames fixes verticals de gres porcellànic blanc -disposició adequada a l’orientació est-oest-. La coberta és ventilada amb una cambra de 20cm de gruix, aïllada amb llana de roca de 10cm i acabada amb ‘rasilla’ pintada de blanc, per tal d’augmentar la reflectivitat.

A l’interior es deixen els elements estructurals sense enguixar ni revestir i pintats de blanc -per potenciar la llum natural- a excepció dels arrambadors de 2.5m altura que protegeixen les zones de major desgast i permeten el pas d’instal·lacions elèctriques i de telecomunicacions.

A la torre existent, l’estructura de murs es manté gairebé intacta, exceptuant algun estintolament menor per tal d’eixamplar o desplaçar algun pas. D’altra banda, d’acord amb l’estudi de patologies realitzat, es preveuen actuacions de reparació i rehabilitació d’alguns elements estructurals malmesos com, per exemple, les encavallades de la coberta. També es planteja el reforç dels forjats degut al nou ús públic de l’edifici.

Criteris de sostenibilidad i eficiència energètica

Els criteris de sostenibilitat i eficiència energètica vinculats a la construcció de l’edifici i al cicle de vida dels materials han quedat indirectament descrits en el punt anterior (sistemes prefabricats, kilòmetre 0,…). En aquest apartat descriurem breument els que afecten a la seva vida útil especificant, en primer lloc, les estratègies de confort passiu destinades a reduir la demanda energètica i, en segon lloc, els sistemes de producció i distribució de l’energia.

L’envolupant del nou volum té molt bones prestacions a nivell energètic, que cerquen regular les condicions interiors enfront de la climatologia i la radiació solar incident, tant d’ona llarga com d’ona curta. A est i oest: façanes d’elevada inèrcia tèrmica amb obertures molt controlades. A nord i sud: espais intermedis no climatitzats que contribueixen a temperar l’interior -nucli de comunicacions i cambra d’aire entre els dos edificis-. Finalment, una coberta ventilada que funciona, també, com a espai tampó.

Aquest disseny passiu permet plantejar l’interior com un ‘espai bioclimàtic’ amb uns requeriments de confort menys exigents que la resta de l’edifici -es tolera un marge de temperatures més ampli, adaptat a les condicions exteriors i d’ocupació- de forma que la despesa energètica per climatitzar aquest sector serà molt baixa -tot just per cobrir els valors més extrems de fred i calor i garantir la renovació de l’aire-.

A la torre existent, les actuacions vinculades a la millora del comportament energètic són, per una banda, preservar el fals sostre i incorporar aïllament tèrmic sota la coberta inclinada generant un espai tampó que atenua el xoc tèrmic i dissipa part de l’energia que rep per insolació directa i, per l’altra, restaurar o substituir les fusteries per tal de millorar la seva estanquitat.

Aprofitant l’excavació que es realitza per construir la planta soterrani del nou volum, s’opta per la geotèrmia com a font d’energia renovable que resol la climatització de tot el conjunt. La instal·lació està formada per 12 sondes encastades al terreny fins a uns 80m de profunditat i situades a la major distància possible entre elles, connectades a una bomba de calor situada en un local tècnic en planta soterrani. Aquest sistema es complementa amb una producció fotovoltaica -plaques instal·lades a la vessant sud de la coberta inclinada del nou volum- que minimitzarà els requeriments de consum de xarxa, augmentant el rendiment global amb valors estacionals per damunt de 6.

Pel que fa a la distribució/emissió de l’energia, en el nou edifici es proposa un sistema de terra radiant, molt eficient en grans volums d’aire ja que emet de forma radiativa -no convectiva- des del forjat de manera que la zona directament climatitzada és la ‘cota humana’.

No obstant, per cobrir les puntes de fred i calor i garantir la renovació d’aire, cal recolzar el terra radiant amb un sistema convectiu a base de fan-coils situats en el fals sostre de cada planta del nucli de comunicacions i connectats a la bomba geotèrmica a través d’un sistema de distribució ubicat en un calaix registrable annex a l’ascensor. L’emissió es realitza a través de difusors encastats al mur.

A la torre, donat que es volen preservar intactes els forjats i paviments existents i, d’altra banda, degut a la poca altura dels espais interiors, la climatització es resol amb un sistema 100% convectiu a base de fan-coils situats en el fals sostre de cada planta i connectats a la bomba a través d’un sistema de distribució que travessa el soterrani ocult en el trasdossat fins arribar a l’espai intermedi de 40cm que hi ha entre tots dos edificis.

La gestió del clima es controla amb sistemes domòtics a base de sondes, mecanismes d’autolimitació, etc. També es disposen sensors de CO2 per regular la renovació de l’aire -que es realitza amb el mateix sistema de climatització per convecció- en funció de l’ocupació de l’edifici. Amb tot, es planteja assolir un edifici d’energia quasi zero (nZEB), amb una qualificació normativa A.