• β

  • Beta Architecture
    studio specialized in
    unbuilt architecture

Our work.
Collection.

El projecte “PASSATGE DEL LLEDONER” té com objectius millorar la trama urbana del barri, afavorir espais comuns a l’edifici i confortables i utilitzar solucions energètiques passives i materials amb un baix impacte a nivell energètic i mediambiental.

Qualitat arquitectònica i urbanística de la proposta

La proposta neix d’estudiar els pros i els contres de la solució adoptada en el PERI. Els punts forts del PERI són potenciar les connexions verticals (mar-muntanya) i adossar un volum de cinc plantes a la mitgera nord de la parcel·la, definint així el final de la illa. Per contra els punts febles són que les connexions horitzontals no queden resoltes, l’espai urbà queda dividit en dues places, afavorint d’una banda, l’aparició de cantonades urbanes i per un altre, dificulta l’assolellament de les petites places degut a l’altura de les edificacions limítrofs.

Els objectius del projecte a nivell urbà són millorar les connexions del barri, tant les connexions verticals com horitzontals i definir un espai urbà que englobi les dues places per evitar cantonades urbanes i facilitar l’assolellament a l’hivern. Per donar resposta a aquests objectius, es proposa una nova volumetria que d’una banda manté el volum de cinc plantes adossat a mitgera nord (definit en el PERI), però per un altre es proposa col·locar el volum menor en el costat oest de la parcel·la, donant així continuïtat a l’alineació del carrer Mestres Casals i Martorell. Aquesta nova volumetria al costat de l’obertura d’un passatge/porxo (Passatge del Lledoner), en la planta baixa del volum menor, millora les connexions horitzontals del barri i defineix una plaça que, sumada a la petita plaça existent al carrer Fonollar, atorga al barri i a l’equipament un nou espai urbà proporcionat al nou equipament.

La proposta volumètrica colmata les dues trames existents al barri; d’una banda el volum tanca la trama urbana històrica de carrers estrets i per l’altre, s’obre i dóna continuïtat als espais urbans amplis desenvolupats a finals del segle XX.

Els objectius de confort dels espais interiors són afavorir espais comuns que facilitin la relació entre els usuaris, facilitar la relació entre l’interior i l’exterior tant visualment com físicament i utilitzar materials confortables i càlids en les estances -com són les aules i les habitacions-. Els espais col·lectius és un dels objectius principals del projecte ja que afavoreixen la relació entre els usuaris i per tant, una millora en la seva autoestima.

Aquests espais comuns estan definits en el projecte en tres categories: l’espai individual, l’espai de grup i l’espai de l’equipament. L’espai individual està definit en les habitacions mitjançant una petita saleta vora les finestres. L’espai de grup es defineix en cadascuna de les plantes: En planta baixa, trobem el porxo com un lloc d’estada exterior en qualsevol situació climàtica, i la sala de jocs del casal oberta a la plaça. En planta primera, un gran porxo obert a la plaça, de tres metres d’ample, funciona com a vestíbul de les aules i de la gran sala polivalent. En planta segona, l’hort està directament relacionat amb les aules del casal i amb les habitacions de la residència. En el cas de la residència, cada planta té el seu espai comú obert als horts i al Sol de sud-est.

Finalment, l’espai comú de l’equipament; és la plaça, l’espai comú per excel·lència on es relacionen els usuaris del casal, de la residència i els mateixos veïns. En ell es juga a la petanca, s’està sota l’ombra del Lledoner, es conversa, es pren el Sol de primavera… A més, l’edifici s’obre a la plaça per relacionar cadascuna de les estances amb aquesta activitat mediterrània i alegre, que motivés als residents i usuaris a utilitzar aquest nou centre com un lloc referent al territori i que convidés a tornar.

Eficàcia dels usos

Els usos queden clarament diferenciats mitjançant els dos nuclis d’accessos independents a través del porxo: El volum adossat a la mitgera alberga la totalitat de la residència i les grans sales del menjador i la sala polivalent del casal de barri. El volum menor, alberga únicament el programa del casal. La planta baixa alberga els usos relacionats amb la neteja i el dinar de les persones grans que venen al casal. Per a ells, es disposen els banys i la bugaderia en planta baixa juntament amb tot el programa del menjador, cuina i bar amb una sala de jocs oberta al vestíbul i que s’obre a la plaça.

La planta primera alberga les aules i la sala polivalent del casal, així com la sala de treball i despatxos de la residència. En aquesta planta es mantenen els accessos diferenciats del casal i de la residència. En planta tercera, en el volum petit es col·loca una aula, una sala de reunions i la zona d’horts urbans. En paral·lel, en planta tercera, quarta i cinquena es destina a habitacions i zones col·lectives per al confort dels inquilins de cada planta.

En relació a la superfície, s’ha incrementat la superfície construïda un 7,6% (110,56m2) a causa de les zones col·lectives com són el porxo d’entrada i el porxo de planta primera, que sumen un total de 90 m2 de superfície exterior però a cobert i un total de 72 m2 de superfície útil dedicat a les zones col·lectives de les plantes d’habitacions. L’increment d’aquesta superfície implica un augment de volum en planta segona del volum menor, amb la virtut de poder relacionar directament les aules amb l’hort.

Eficiència energètica i cicle de vida dels materials

En relació a la eficiència energètica, el projecte contempla mesures arquitectòniques com elements de control solar, coberta enjardinada, aïllament acústic, evitar ponts tèrmics, aïllar tèrmicament el primer sostre i minimitzar les infiltracions d’aire exterior. També es faran servir mesures d’eficiència en les instal·lacions; com són les tecnologies eficients en l’enllumenat, sistemes per reduir el consum d’aigua i detectors de fugues. Per la climatització, es faran servir bombes de calor d’aerotèrmia que es complementaran amb d’instal·lació d’energies renovables. Finalment, es farà una monitorització i control informàtic per l’optimització de l’ús de l’energia, ja que conèixer el funcionament dels sistemes energètics implica una bona gestió de l’energia que pot arribar a assolir valors superiors al 20% d’estalvi energètic.

En relació als materials constructius que es faran servir, tenen un baix impacte mediambiental, a més, són materials renovables o reciclats de la biosfera, com la fusta, les fibres animals o vegetals, les pintures i vernissos naturals; amb baix nivell de processament industrial. En tots aquests casos, la majoria de l’energia associada a la seva producció prové del Sol, de manera que el consum d’energies no-renovables i les emissions associades es redueixen considerablement.

Coherència i viabilitat

Per tal de facilitar el procés de muntatge, reduir al màxim el temps d’execució, millorar el control de qualitat i la seguretat en la obra, reduir al màxim la generació de residus, i aconseguir un hàbitat d’emissió 0 de CO2, desenvolupem un sistema prefabricat de pòrtics de pilars i jàsseres de fusta laminada GL32. El sistema es completa amb un entramat lleuger de fusta pels murs i un forjat de panells contralaminats i biguetes, tot de pi dels Pirineus, provinent d’explotacions forestals sostenibles sense formaldehids.

Tota l’estructura i tancaments seran prefabricats, mecanitzats amb sistema de control numèric (CNC) per tal de garantir un assemblatge precís, reduint al màxim la necessitat d’instal.lar ferratges i tornilleria a l’obra, i serà premuntada a taller per verificar la seva fiabilitat.

Utilitzarem també aïllaments tèrmics ecològics (com la fibra de fusta d’alta densitat i el suro).

Aquest sistema constructiu, permet el muntatge complet de l’edifici sense necessitat de col·locar bastides ni mitjans auxiliars exteriors, reduint notablement el temps d’execució i afavorint un procés constructiu basat en els principis de construcció de producció neta i sense deixalles (LEAN). Tots els components d’aquest sistema constructiu es dissenyaran i produiran segons criteris d’un sistema de disseny manufacturat i d’assemblatge (DFMA Design for Manufacture and Assembly). Aquests dos factors permetran reduir el temps de construcció en gairebé un 50%.