• β

  • Beta Architecture
    studio specialized in
    unbuilt architecture

Our work.
Collection.

La parcel·la en la que el PEUMU proposa la construcció del Centre d’Atenció Integral de la Marina no fa referència a un fet, des del nostre punt de vista, rellevant. Dins de la superfície continguda de terreny es troben dos plataners dels més grans dels que constitueixen el conjunt original d’arbres catalogats que definien originalment l’accés a la Casa del Rellotge.

Es tracta de dos plataners, previsiblement. Davant d’aquesta contingència entenem que es poden contemplar 3 possibilitats:

– Talar-los. Es tracta d’una solució que creiem poc pertinent atès l’alt valor patrimonial d’aquests exemplars catalogats, datats de 1894, i la remarcable arquitectura de cadascun d’ells.
– Trasplantar-los. L’operació és factible però comporta, per un costat risc (hi ha un alt percentatge de probabilitats de que l’arbre no superi el trasllat) i per l’altre el alt cost econòmic de l’operació (cal tenir present la important dimensió de cadascun d’ells)
– Respectar-los. És la opció que contempla la proposta que lliurem. Els motiu que argumenten aquesta decisió són:

— Quan des de la memòria del PEUMU es fa referencia a “la voluntat és que el nou equipament estableixi un diàleg amb la Casa del Rellotge al posicionar-se a l’extrem oposat de l’esplanada, tot ajustant les seves dimensions” entenem que les dimensions que més es veuen afectades per aquesta voluntat són les que afecten al pla de la façana del nou equipament. La relació entre els dos equipaments, cosits per la filera de plataners, és de frontalitat, façana contra façana. Creiem que la proposta pot respectar aquesta assenyada decisió, sense necessitats d’alterar els dos grans arbres.

— Per contra, no sembla que la profunditat de l’equipament sigui una dimensió particularment rellevant atès que, percebuda sempre entre la vegetació existent, difícilment es contrasta amb cap d’altra. Creiem doncs que la superfície posterior de la parcel·la permet sense dificultat aquesta opció sense comprometre en cap moment les relacions visuals del conjunt.

És per aquest conjunt d’arguments exposats que l’actual projecte proposa aquesta tercera opció. Entenem que es tracta de l’opció més respectuosa amb els Jardins Farrero i, sens dubte la més econòmica, també la de menor impacte social. La solució proposada, com es pot veure en la proposta gràfica es concreta en:

– Constitució d’un nou rectangle, del qual la cara que es confronta amb la de la Casa del Rellotge fa els 19,25m de costat.
– Definició d’un recinte en planta baixa de perímetre també rectangular que, tot introduint un pati, inclou de forma senzilla els dos plataners.
– Manteniment escrupolós de la superfície en planta contemplada al PEUMU, 370,56 m2. La superfície alliberada per respectar l’emplaçament dels dos arbres és exactament la que s’amplia posteriorment.
– Aquest dos grans plataners, tot i estar geomètricament arrenglerats amb els altres plataners, no mantenen el mateix ritme (amb el temps han desaparegut alguns), per la qual cosa el fet d’incorporar.-los dins del recinte del projecte, els atorga una singularitat que s’adiu amb la manera en que es pretén que caracteritzin radicalment el futur equipament.
– La solució proposada és perfectament compatible amb l’eventual construcció del tercer equipament, tant perquè manté el sistema de circulacions i accessibilitat proposada com perquè manté les distàncies previstes entre la seva disposició triangular.