Habitatge i ciutat són dos conceptes que es retroalimenten. Intervenir en un paisatge urbà consolidat implica fer una lectura atenta de l’entorn a totes les escales possibles, des de les particularitats del carrer o del barri, fins a les qüestions més generals relacionades amb les dinàmiques de transformació de la ciutat i el territori de manera simultània.

Estratègia d’inserció urbana

El conjunt s’integra en un espai de transició entre un interior d’illa de petites cases i un carrer d’eixample al barri de Poblenou, i estableix relacions de continuïtat sensibles amb les dues escales del lloc mitjançant algunes operacions d’adaptació volumètrica. Pensem que és imprescindible que l’edifici proposat respecti les dues escales existents i els seus respectius programes i funcionaments diferenciats i s’estableixin relacions de continuïtat d’alçada i alineació amb els edificis veïns en coherència amb la morfologia del lloc. Proposem, doncs, un edifici desdoblat però a la vegada tot ell connectat, on el cos més baix s’adapta al llenguatge del passatge, i el de més alçada al del carrer d’eixample. Per garantir una correcta transició entre les dues escales n’incorporem una tercera intermitja que farà de coixí i suavitzarà la seqüència volumètrica passatge – carrer d’eixample.

Itinerari d’accessos

En l’edifici proposat, i a partir d’un únic accés unificat hi conviuen dues escales, i dues maneres de fer habitatge. En continuïtat amb l’escala del passatge, en l’edifici baix hi trobem dos habitatges unifamiliars que utilitzen l’espai interior d’illa no edificable com a jardí, podent-se així tancar al carrer per preservar la privacitat, mentre que en l’edifici més alt hi trobem habitatge plurifamiliar de pb+5.

Aquest últim edifici es separa de la mitgera existent deixant un coixí d’aire que és per on es produeixen els accessos verticals mitjançant unes plataformes i escales lleugeres obertes per les dues façanes i connectades entre elles a diferents nivells a través de patis per afavorir la il.luminació i ventilació de l’espai. Aquesta separació de 3m permet la ventilació de les peces humides dels habitatges que hi tenen façana i el registre de les instal.lacions, i constitueix un espai comú de trobada entre els veïns de la comunitat.

Vida comunitària a tres escales diferents

Creiem que la complexitat en un edifici d’habitatges ve donada, en gran part, per la posició adequada dels espais d’ús comú al llarg de l’edifici. Lluny de concentrar aquests espais en un lloc específic, pensem que per tal de donar més opcions als seus usuaris és millor atomitzar-los i distribuir-los de manera diversa per possibilitar usos diversos.

Dissolució de la frontera pública-privada

Volem contribuir en fer ciutat i afavorir els interessos col.lectius dels veïns en la planta baixa de l’edifici. Proposem un únic accés peatonal des del passatge a través d’una plaça semipública a l’aire lliure en continuïtat amb l’espai públic situada en la intersecció entre les dues masses construïdes afectades per les dues claus de planejament diferents.

Un espai propi i mediterrani, un buit, un interval d’aire que absorbeix el canvi d’escala i que dona vida al passatge, on es produeix l’accés peatonal als habitatges, a l’aparcament, i a l’espai veïnal proposat, que serà un espai comunitari polifuncional a disposició dels veïns que contribuirà a cohesionar la comunitat i el barri per fer veïnatge. Encara en planta baixa i fent façana al c/Pujades situem l’accés rodat a l’aparcament soterrani, de manera que el passatge queda alliberat de vehicles, i un local comercial en cantonada que tindrà una gran visibilitat.

Habitatge

Els nous models socials de convivència i la transformació dels habitatges en espais polifuncionals exigeixen una major flexibilitat i la capacitat per adaptar-se a les necessitats canviants al llarg del temps dels seus habitants.

Un sistema de possibilitats

Proposem un sistema modular tridimensional que permet obtenir la màxima flexibilitat de l’espai i l’aparició d’habitatges que poden créixer i minvar de superfície i volum segons les necessitats dels seus habitants.

Intercanvi de l’espai i els recursos entre veïns

El concepte de tipologia desapareix, per donar lloc a un espai elàstic amb infinites oportunitats on els pactes i negociacions entre els llogaters seran qui determinaran la posició de les divisions, i per tant, la configuració final de les propietats dintre del modulatge establert. Es lloga l’espai, no l’habitatge.

Un volum lliure i reconfigurable

Per poder-ho dur a terme, es planteja la concepció de l’edifici com un únic espai ambigu sense especialització ni jerarquia, un buit per ser conquistat. L’alliberació d’aquest espai s’aconsegueix gràcies a la concentració de l’estructura en el perímetre i la compactació en una banda longitudinal adossada a la mitgera dels accessos i els espais de servei, peces humides per on discorren les instal.lacions registrables.

Els espais habitables, als quals s’hi accedeix a través d’un espai comú adossat a la mitgera adjacent, s’organitzen doncs longitudinalment en 5 franges o intervals: Una franja d’accessos que a més de recollir les circulacions verticals, llum i instal·lacions, ofereix petites zones d’estar comunes, una franja d’instal·lacions, una zona de serveis que incorpora espais per a la higiene i preparació d’aliments, una franja reconfigurable per al descans, el treball i oci, i una franja galeria, un espai intermedi privat amb opció a ser comunitari que actua com a coixí tèrmic entre l’interior i l’exterior, un dels sistemes energètics passius que es potencien en el conjunt.

Construcció en sec

La construcció es du a terme mitjançant sistemes prefabricats en sec de gran llum amb els que s’aconsegueix una major precisió constructiva i la generació de menys residus, una disminució significativa del cost global i el temps d’execució de l’edifici, i una versatilitat de l’estructura que permet futurs usos de l’edifici reduïnt a la vegada la petjada ecològica de tota la intervenció.