El Museu, com a espai de trobada del patrimoni i el coneixement, ha de ser des del seu plantejament arquitectònic i urbà un complex sòcialment integrat i una plataforma de participació ciutadana.

El nou Museu del Vi ha de concebre’s a partir de la resolució d’una proposta arquitectònica que respongui als usos i les característiques d’un museu del segle XXI i que, per aquest fet, esdevingui un clar referent cultural i social de Vilafranca i la seva comarca.

El projecte conserva i rehabilita l’edifici de l’antic palau medieval i el de la capella de Sant Pelegrí, i els integra al nou conjunt museístic que presidirà un edifici de nova planta. Aquest nou edifici, modern i socialment representatiu, cobrirà les expectatives que el nou pla planteja i es construirà en l’actual superfície del museu i , en una segona fase de projecte, s’extendrà fins a arribar al carrer Hermenegild Clascà i Sant Bernat, recorregut en què s’hauran enderrocat les edificacions obsoletes.

Les obres començaran amb la consolidació i restauració del Palau Reial ila Capellade Sant Pelegrí. Tot seguit podríem iniciar les obres d’enderroc de l’immoble de Cal Pa-i-Figues i de la resta d’edificacions heterogènies que ocupen tot l’espai del  pati interior, per continuar amb les obres de construcció del nou museu.  Durant aquesta fase 1B, el museu funcionarà als edificis de Palau Reial i Capella, ja restaurats.

Una vegada acabades aquestes obres el museu podria funcionar amb normalitat, i a més llarg termini després de l’enderroc dels dos inmobles del carrer Hermenegild Clascar, es podria dur a terme  la obra nova d’ampliació del museu (fase 2).

Descripció del projecte

La proposta arquitectònica trasllada la intensa empremta de la implantació urbana a l’interior de l’edifici. En aquest sentit, és cabdal la situació del vestíbul no en un dels dos accessos previstos sinó en una posició central del recorregut entre un i altre, de manera que des d’aquest punt es distribueixi la circulació cap a totes les dependències del museu, sense que això impedeixi la independència de funcionament de les diverses àrees que integren tot el complex.

La construcció d’un passatge interior que travessa tot l’edifici permet situar el vestíbul en una posició clarament central. És important que, al llarg d’aquest recorregut, s’ofereixi al públic la possibilitat d’accedir directament  a totes les àrees del museu, sense que es perdi el control de les zones d’exposició.

La importància urbana de la plaça de Jaume I aconsella clarament que l’accés principal del museu es faci des d’aquesta plaça.

L’arquitectura del nou museu i la de la plaça s’hauran de fusionar de manera harmònica, com succeeix en els millors moments de la ciutat històrica. D’acord amb aquest principi, el nou edifici incorporarà part dels fluxes de circulacions que hi conflueixen.

Tot i que creiem que l’accés representatiu del museu es farà des de la plaça de Jaume I, també s’hi podrà accedir pel carrer Hermenegild Clascar, de manera que es crearà una interconnexió entre les dues bandes.

La façana del museu que donarà al carrer Hemenegild Clascar serà d’una singular importància  per la seva situació urbana, ja que donarà una nova imatge del museu en una de les vies principals de la xarxa viària de Vilafranca.

Interrelació dels espais

El disseny del nou museu proporciona una variada proposta d’espais. Moure’s per l’interior de l’edifici significarà desplaçar-se d’un àmbit a un altre, d’unes sales d’exposició a unes altres de mides i característiques diverses, amb una seqüència ordenada de patis interiors enjardinats. La connexió física i visual entre aquests espais emfasitzarà la particularitat de cada sala.

Atès el contingut de les exposicions del museu, proposem la creació d’una atmosfera tranquil·la, adaptada a l’heterogeneïtat del que s’exposa.