La rehabilitació de l’Orfeó Canongí brinda una oportunitat múltiple pel municipi de La Canonja. D’una banda, permet la consolidació estratègica d’un nou pol cívic entre els carrers Raval, Marina i fins la Plaça d’Europa i, per altre, permet posar en valor aquest singular exemple del patrimoni arquitectònic local, comunicant paradigmes contemporanis de restauració i ecoeficiència.

Es desenvolupen dos eixos de treball clarament diferenciats que pivoten, bàsicament, sobre el respecte vers l’edifici existent. Es proposa, en primer lloc, rehabilitar el teatre recuperant el caràcter i valors de l’edifici original d’Antoni Pujol Sevil: l’absoluta claredat en la seva distribució, la sensatesa de l’ordre estructural o la sobrietat en els seus espais interiors, entre d’altres. En segon lloc, es proposa a l’ajuntament de realitzar, a mig termini, una ampliaciónatural i contingut de l’antic orfeó, mitjançant un nou annex que completi la façana del Carrer Marina i complementi amb nous usos culturals i teatrals l’activitat pròpia de l’Orfeó.

L’actual mitgera, desendreçada i desfigurada al llarg dels anys, es converteix en un nou espai representatiu de l’Orfeó. Un passatge a tota alçada, que articula i relaciona el cos original i el futur annex. Un espai intermig, entès com a dilatació de l’espai públic, on les mirades creuades entre nou i vell recreen la litúrgia popular del “veure i ser vist” pròpia dels recintes teatrals.

Estratègia arquitectònica

Cal recuperar el caràcter rural i noucentista de l’edifici original. Així doncs, el teatre restitueix la dimensió en planta original de la nau, permetent que tots els emmotllurats cornises, celrasos i obertures originals a banda i banda del teatre es restaurin i preservin. Es proposa una nova pendent al pati de butaques que millora la visibilitat de l’escena.

Aquesta, avança lleugerament fomentant una relació més íntima entre actors i públic. Els acabat interiors i ornaments existents es recuperaran traient el màxim profit dels existents, sense afegir materials dissonants o aliens a l’època de construcció. D’aquesta manera l’actuació preservarà el protagonisme i no pas l’escenografia.

L’acústica és fonamental, per aquest motiu, s’integraran discretament tant al cel ras com en la part posterior de la sala materials fonoabsorbent i ressonadors acústics per a reduir la reverberació i la emissió sonora cap l’exterior. Alhora, s’incorporen fusteries dobles en les obertures originals de la sala, millorant l’aïllament respecte del carrer.

La caixa escènica s’equiparà i renovarà incorporant equips escenotècnics d’última generació. Les escales principals del vestíbul recuperen, de nou, el sentit ascendent de gir de l’edifici original, fomentant unes circulacions als vestíbul més endreçades i ambles per a l’accés i sortida dels espectadors.

Una nova façana, senzilla i modular, completarà el solar de l’orfeó expressant en la seva pell l’ordre de l’estructura interior del teatre. Aquestes costelles de fusta, composades en un doble ordre com la façana principal, actuen com a “brisesoleil” exterior. En planta baixa, l’intereix es fa més dens oferint major privacitat als usos en contacte amb el carrer. En planta alta, la façana ofereix una major transparència a amb la voluntat de revelar la vida interior de l’edifici i, simultàniament, oferir als usuaris dels espais polivalents unes vistes privilegiades cap als cultius d’oliveres veïns. El nou edifici és bàsicament una estructura, afavorint la reversibilitat i adaptabilitat a futures necessitats municipals i s’alinea amb les cornises horitzontals menors de l’actual façana clàssica de l’orfeó preservant la jerarquia necessària entre el cos original i l’annex.

La proposta permet la completa separació funcional possibilitant dues fases separades d’obra.

Programa i Eficàcia dels usos

L’ordre i la distribució del programa proposat, senzilla i clara, connecta amb la claredat del teatre original, garantint d’aquesta manera una fàcil orientació dels usuaris dins el recinte. La plaça i l’accés principal al teatre es conserven en la seva ubicació actual, tanmateix, el passatge adjacent a la façana, s’estableix com a nou distribuïdor compartit per als diferents usos en planta baixa de les entitats, així com per als futurs usos municipals. Es garanteix d’aquesta manera la possibilitat d’un funcionament independent entre teatre i ús de les entitats.

A la planta baixa es mantenen els usos plantejats en l’avantprojecte i al plec de bases amb el bar social, i la sala de petit format, que disposarà d’un petit àmbit per a concerts o actes de petit format. La cuina busca una ubicació més interior, alliberant el pla de façana restaurat. Les noves cabines de banys seran compartides per entitats, bar i teatre i compleixen ara amb requisits normatius. Al la planta primera s’hi ubiquen les peces a doble alçada multifuncionals.

Es deixa a criteri de l’ajuntament la possibilitat de subdividir horitzontalment els àmbits polivalents a doble altura si es precisés de major sostre útil. A la planta segona hi trobem els camerinos connectats a través dels espais de canvis ràpids. El nou orfeó ha de ser un entorn inclusiu i adaptat, més enllà de CTE i Codi Accessibilitat. Per tant, no només garantim l’accessibilitat de tots els nivells del l’edifici, sino que proposem la implementació d’amplificadors de Llaç Inductiu, de paviments podotàctils en els principals recorreguts, d’ascensors amb veu, de senyalística amb tipografia contrastada i sense serifa i visibilitzar cromàticament la ubicació dels mecanismes elèctrics.

A nivell funcional es planteja, el nou annex com un contenidor flexible i adaptable. Aquest annex ha de ser un espai amb una altíssima polivalència d’usos, un punt de trobada, un espai de relació, d’exposició, de formació, d’aprenentatge, de creació, d’inspiració, d’assaig, de lectura, etc.