Sobre el lloc. Dos per un

Els barris que envolten Torre Baró componen un paisatge fragmentat en el qual la naturalesa, infraestructures, habitatge col·lectiu de nova construcció i l’antic teixit residencial de petita escala conviuen en un espai suburbà per completar.

En aquest context, el projecte evita reproduir sense més el bloc tipus de perifèria i renuncia a ser un mirall del volum prismàtic que té enfront. El bloc passa a ser dos, de manera que la muntanya es cola entre ells cap al carrer, generant vistes creuades múltiples. Els plecs i vibracions de la façana enriqueixen el volum i col·laboren contra l’anomia del lloc.

Sobre l’edifici. Germans no bessons

Les dues peces tenen un sòcol comú, els edificis són dos però són un. L’accés és comú, a través d’un vestíbul elevat on la muntanya penetra en forma de petit jardí. Cada bloc té un nucli central que concentra i dignifica la dimensió pública d’escales i distribuïdors.

Els blocs són iguals però diferents. Comparteixen el tipus, amb habitatges sempre en cantonada. I repeteixen el nucli, que sistematitza els paquets de serveis. Però difereix en el perímetre, que s’adapta a una geometria variable de la parcel·la introduint la singularitat en cada un dels habitatges, que per perímetre o per orientació, es diferencien entre sí.

Sobre l’ordenança. Alçada i rasants

Tal i com s’ha fet a l’edifici d’enfront, al 17 de l’avinguda Escolapi Càncer, s’ha agafat com a rasant la cota més alta de la parcel·la i com a alçada reguladora màxima la senyalada a la fitxa, que no s’esgota. D’aquesta manera, la planta baixa es situa a la cota 48.97, i l’accés a nivell de l’aparcament a la cota 46.07. L’accés únic al vestíbul comú d’entrada es realitza a través d’una rampa accessible. També es respecta la normativa respecte els cossos volats a l’avinguda, no produint-se abans de la planta segona.

Sobre l’economia. Compacitat i racionalitat

L’economia d’un edifici d’habitatges comença en l’elecció del tipus i continua amb la lògica d’estructura i instal·lacions. El projecte es resol amb només dos nuclis d’escales que serveixen a quatre habitatges per planta. Dos paquets centrals concentren lavabos, ascensor i conductes verticals, i la pròpia estructura, de manera que l’espai perimetral queda lliure de servituds. L’estructura utilitza llums curtes, d’entre 4.40 i 6.50 metres i geometria senzilla. Dos encepats convencionals sota els pilars situats a la cantonada nord-oest eviten conflictes amb els ancoratges existents.

Sobre l’habitatge. Espaialitat flexible

Cada habitatge s’organitza al voltant d’un passadís que és el cor de la casa. Aquest reuneix les superfícies habitualment fragmentades del vestíbul i el passadís en una sola peça que es suma i es projecta cap a l’estar i la cuina, construint un únic espai de dimensions inesperades. És un accés generós i axial a l’habitatge, cap a la llum, però també és un espai on jugar o situar una taula de treball, deixar el cotxet del nen o una bicicleta, una peça que transforma l’estretor en espacialitat, la especialització de l’espai en flexibilitat.

Sobre l’aparcament. Accessibilitat i economia

L’aparcament a mitges plantes soluciona les dificultats de la geometria del solar amb eficàcia. L’accés a cota de carrer permet disposar de 22 places accessibles a usuaris externs que accedeixen a l’edifici directament des de l’exterior. L’estructura coincideix amb la del bloc i possibilita les 51 places requerides. L’accés rodat de 5.40 metres i l’ample de rampes de 3m compleixen amb la normativa, que estableix que l’amplada de la rampa no serà inferior a 3m “sempre que la planta o plantes servides per aquelles no sobrepassin la capacitat de 40 places”, número exacte de places que serveixen les rampes del projecte.

Sobre el clima. Aire, llum i penombra

Tots els habitatges gaudeixen de dues orientacions, però a més, la seva correcte ventilació queda garantida per un pati interior, que allotja el safareig i estenedor, i que per efecte Venturi succiona l’aire exterior a través de l’habitatge. L’economia aconseguida amb els elements constructius “invisibles” permet millorar les prestacions de la façana. Les gelosies que protegeixen els forats de façana optimitzen l’atmosfera de confort de l’habitatge i contribueixen sensiblement a reduir el consum d’energia de l’edifici. Evitar o permetre la radiació directa del sol mediterrani és un recurs eficaç propi de l’arquitectura local més modesta que un edifici de pressupost ajustat pot i ha d’incorporar.

credits

architects: Josep Ferrando, David Recio, Burgos-Garrido  |  collaborator: Agustín Martín, Pepe Batlle, Laura Catra, Stefan Kasmanhuber, Arnau Sumalla, Daniele Russo  |  client: Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona  |  status: Competition (2016)  |  competition: PMHB Torre baró  |  clasification: finalist  |  location: Barcelona, Spain (41.458864, 2.180196)  |  climate: Mediterranean, Temperate  |  material: metal  |  environment: Urban  |  visualizer: Play-Time architectonic images  |  scale: medium  |  types: housing, residential  |  views: 5.398