La Sala municipal del Palau dels Comtes és un edifici que reflexa en la pròpia construcció i en les múltiples modificacions el complex vincle històric amb la ciutat de Castelló d’Empúries. La nova intervenció constitueix una oportunitat per reflexionar sobre el passat i el futur d’aquest edifici, i alhora endreçar i adequar els seus espais a les necessitats que la ciutat actual planteja.

El punt de partida per al projecte és la posada en valor de les característiques de l’edifici original com elements que generen la identitat del nou equipament. Sota aquest pretext es planteja revaloritzar els espais més simbòlics de la construcció com són la sala central, l’atri i l’absis, destacant els elements originals de la construcció que actualment queden ocults per la presencia de falsos sostres i construccions auxiliars. Però també és necessària una reflexió més assossegada sobre la revalorització tipològica del conjunt amb l’objectiu de recuperar la continuïtat espacial i reforçar la percepció unitària de tota la nau central de la construcció original.

Per aconseguir aquests objectius el programa es planteja mitjançant dues premisses inicials. Per una banda, alliberar la màxima quantitat de superfície a la planta baixa i concentrar la principal part del programa de serveis (banys, camerinos, magatzem, càrrega i descàrrega, instal·lacions,…) a la planta semisoterrani, situada a la cota de la plaça de Josefina Gambús. D’aquesta manera s’aconsegueix eliminar els camerinos i els trasters que actualment ocupen la zona de l’absis, i acondicionar el presbiteri per a usos públics, recuperant així un espai amb gran valor històric i simbòlic per a la ciutat. Per altra banda, replantejar la nova sala del teatre com un espai diàfan que permet reconstruir la continuïtat espacial de tota la planta baixa.

Per aconseguir aquest objectiu es proposa baixar l’escenari actual del teatre a la cota del paviment de la planta baixa de manera que es recuperi la visibilitat cap a l’absis i reconstruir la continuïtat espacial. Així mateix, ens permet guanyar alçada a l’espai de la caixa escènica actual i eliminar les barreres arquitectòniques que planteja l’escenari elevat. La necessitat de substituir les grades actuals a causa del seu estat de degradació obliga a replantejar la sala i es proposa una grada nova realitzades amb estructura metàl·lica que en la pròpia geometria i disposició dels pilars recupera la tripartició de la nau original i acaba alineant-se amb els eixos de les encavallades existents. Les noves grades baixaran aproximadament uns 45cm respecte la cota actual de la planta pis per millorar la visibilitat de l’escenari i facilitar l’accessibilitat.

Alhora les noves grades acabaran alineant la cara inferior amb la cornisa marcada pel conjunt de pilars i dintells de l’atri garantint la integració compositiva i constructiva amb l’estructura original. Es replanteja també la zona de la platea i es proposa col·locar un sistema flexible de tarimes autonivellants integrades al terra que permet generar tribunes en pendent que es pot adaptar a diferents situacions i alhora millorar la visibilitat cap a l’escenari. També es reconstruirà la caixa escènica actual ocupant el buit existent i augmentant l’alçada útil, gràcies a la baixada de la cota del paviment, deixant la possibilitat d’incrementar l’alçada en el cas que fos possible ocupar la sala de l’ajuntament ubicada a sobre.

La nova distribució obliga a optimitzar la posició dels nuclis actuals per millorar l’eficiència de les circulacions. Per una banda, es proposa enderrocar una de les escales de l’atri i crear un nou nucli format per una escala i un ascensormuntacàrregues que connecta totes les plantes i alhora permet adaptar el teatre a als requeriments actuals en matèria d’accessibilitat i evacuació d’incendis. El recorregut de la nova escala recupera la geometria en “L” de l’escala original, tot i que es desplaça per ubicar-la sota les voltes de la nau lateral. La nova disposició de l’escala i la del bar, pretenen posar en valor les voltes ceràmiques a l’entrada de l’edifici i alhora organitzar millor el flux de persones.

Tanmateix, es planteja un segon nucli d’ús restringit que resol la comunicació directa entre l’escenari i els camerinos ubicats a la planta inferior. Aquest nucli també assumeix la funció d’escala de servei per als espais tècnics de l’escenari i permet la remunta en cas de que la caixa de l’escenari creixés en alçada ocupant els espais de l’ajuntament. Així mateix, un nou accés de càrrega i descàrrega a la planta semisoterrani permet la comunicació directa amb el magatzem i connecta amb l’ascensor muntacàrregues.

També es planteja la possibilitat de millorar la comunicació entre l’escenari i el magatzem mitjançant la instal·lació d’una plataforma elevadora integrada amb la tarima modular de la platea. Per altra banda en el projecte es fa especial èmfasi en la definició d’uns espais de màxima polivalència des de diferents punts de vista. A escala urbana aquesta flexibilitat es reforça mitjançant la disposició d’una sèrie d’accessos cap al claustre adjacent que permeten usos independents dels tres espais públics situats a la planta baixa: l’atri, la sala central i la sala absis, i així mateix reforcen la connexió de la plaça de Joc de la pilota i el claustre.

Per altra banda, s’ha reforçat la flexibilitat tipològica de la sala gràcies a la disposició de la tarima autoregulable i el mobiliari mòbil que permeten l’adaptació a una gran varietat de situacions i posicions de l’escenari (teatre, concerts, tallers, balls, seminaris,…). La disposició dels armaris perimetrals a la mateixa sala permet una ràpida i còmode reconfiguració de les cadires segons les necessitats del moment. Alhora els envans acústics replegables als límits amb el vestíbul i la sala absis permeten incorporar puntualment aquests espais i recuperar la continuïtat espacial interior, adaptant els espais interiors per una sèrie d’usos més exigents en quant a superfície (mercat, exposicions, fires, àpats populars,..).

La proposta plantejada s’ha desenvolupat des de la convicció de que la rehabilitació de la Sala municipal del Palau dels Comtes és un projecte que va més enllà de l’adequació funcional de la sala actual. És una oportunitat per recuperar un monument emblemàtic de la ciutat i alhora reforçar la seva identitat donant-li vida com a focus cultural i social que reforça el vincle històric entre l’edifici i la ciutat.