Escola Arrabassada. Escola infantil i primària i biblioteca municipal
0883-RGC-ES-2014
Architect: Roger Carreras
Status: Academic
Visualizer: Studio
Scale: Medium
Types: Education, Library, School

El lloc escollit per situar l’escola, és un solar de 15.300m2, ubicat en la part més prominent del turó dels Cossis, a la ciutat de Tarragona. Ara està envoltat d’una “ciutat jardí” consolidada, que acull uns centenars de cases unifamiliars i en filera, situades en una zona de privilegi, prop la ciutat i davant el mar. En el passat, el turó dels Cossis estava situat entre el mar i la via Augusta, prop de la sortida de la ciutat, camí de Barcelona. El lloc no ha tingut mai gaire valor agrícola però si referencial i estratègic (veure els fortins de la Reina i Sant Joan) i ara és preuat com un dels millors llocs residencials de la ciutat. Molt a prop del solar proposat per l’escola s’han descobert restes arqueològiques -vil·la dels Cossis-, situada arran de la via Augusta. El que explica la seva perenne condició de lloc habitat.

El traçat de la línia del ferrocarril de València a Barcelona, segrega els Cossis de l’actual via Augusta i, de fet, de la ciutat de Tarragona. El tall impertorbable de la línia del tren, només el salva el passeig Marítim Rafel de Casanovas en dos punts: a l’esquerra, el ponteja per sobre, i a la dreta, ja en plena platja de l’arrabassada, per un pas inferior. Això no implica que el barri dels Cossis sigui un enclau, l’anomenada via Litoral-Rafel de Casanova, té magnitud suficient per relacionar el sector amb la ciutat sencera. Això no exclou que, no sigui necessària una relació transversal que relacioni el futur equipament proposat, més directament, amb la ciutat.

La decisió de que el solar escollit tingui l’ús d’escolar no és meva, l’estableix el POUM, i encara més, hores d’ara, està ocupat per uns mòduls prefabricats “caracoles” que fan la funció d’escola, de manera provisional. Voldria, això si, justificar la ubicació escollida, des de la condició, no només com a lloc de reserva urbanística d’equipament escolar, sinó com espai adequat per contenir l’ús que es proposa. És cert que el barri on s’ubica no pot fornir, el centre, d’alumnat suficient, però si considerem el notable creixement, a ambdós costats de la Via Augusta -de l’anomenat PP-5- al voltant del Carrer Salvador Espriu, d’altíssima densitat edificatòria, llavors la ubicació el centre queda ben justificat. D’altra part, la situació del solar, al cim del turó, amb vistes sobre el mar, les platges del Miracle i Arrabassada, i la ciutat de Tarragona, i sobretot saludable, amb vegetació i sense contaminació, confirma aquest com a lloc adequat, per la ubicació d’un equipament educatiu.

M’he permès, això si, algunes llicències per tel de “millorar” el solar. Aquestes són: considerar que el carrer, sense nom, que relaciona el camí dels Cossis/Avinguda d’Antibes amb Rafel de Casanovas no hi és o, encara millor, forma part del meu solar. De manera semblant, però no idèntica, el carrer que s’enfila per connectar el passeig Rafel de Casanovas fins al carrer Francesc Nel·lo, veritable carrer d’accés al solar. Rebaixa la seva cota i en una filigrana forçada -esdevingut peatonal- permet accedir a l’escola i a la biblioteca/sala d’actes, de manera autònoma, sense negar la relació d’ambdós. També he afegit al solar de l’escola, una porció de terreny, una parcel·la que és la única buida entre el lloc d’escola i el mar. De fet, aquest no és un requeriment del programa, és una llicència que em volia concedir. Des de l’escola, de fet, des de la biblioteca, es podrà accedir al mar directament, superant la via de costa, Rafel de Casanova, esclar.

El lloc té les mateixes característiques que la resta dels Cossis, està situat entre la cota +15 i +26 respecte el nivell del mar, corresponents al punt de trobada amb el Passeig de Casanova i el carrer Francesc Nel·lo, respectivament. Té una topografia poc treballada, sense restes notables de divisions, bancals o construccions. Posseeix un sòl de pedra calcària, formada per conglomerats quaternaris, sense a penes terres vegetals. Capaç de sostenir, de sobres, per l’edificació que es preveu. Té poca vegetació, només un grupet de pins blancs de bona mesura, que seran, de manera molt acurada, conservats i esdevindran el centre del bosquet central del recinte escolar. Serà el pati de jocs, i alhora un espai de separació i relació de tot el conjunt.

El programa és el que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya proposa, per una escola d’una sola línia, tres aules de preescolar i sis d’educació general bàsica, més el menjador i la cuina, el gimnàs i les pistes esportives annexes i la biblioteca i la sala d’actes, que podran ser usades com a part de l’escola i/o separadament. Cal dir que malgrat que el programa és l’acceptat com a canònic. M’he permès algunes llicències, des de la superfície i l’ús del sòl disponible, fins a la disposició. En aquest sentit cal insistir que totes les superfícies de les peces són, voluntàriament, superiors a les mínimes, sobretot les dels passos, porxos i elements intersticials. Clarament la peça que més ha crescut en contingut i superfície és la biblioteca, que ja no és la que una escola, com aquesta, demana si no un veritable equipament municipal. Això té a veure amb la manca d’equipaments, d’aquest tipus, a la ciutat (veure plànol dels equipaments escolars municipals que inclou les biblioteques existents).

D’altra part, l’ocupació dels solar pot semblar poc justificada i poc habitual, acostumats com estem a concentrar les edificacions al centre, deixant l’espai lliure al seu entorn. Entenc que aquesta manera de fer determina un seguit d’espais de difícil ús, fet del tot inacceptable en una edificació escolar.

He procurat que cada part de l’escola: aula, despatx, menjador, cuina, gimnàs, pistes, biblioteca, sala d’actes i parvulari tingui la seva ubicació pròpia i apropiada al solar. Que puguin comptar amb accés autònom i que totes les dependències tinguin espais exteriors, patis, adequats i exclusius vinculats. Això ha fet complexa l’ordenació del conjunt, que, excepte la biblioteca i el pavelló d’accés, es desenvolupa tot en planta baixa, arran del terreny. També ha significat obtenir una gran varietat d’accessos, recorreguts i espais, tots diferenciats. Permetent usos autònoms, de les pistes, del gimnàs i la biblioteca i del preescolar, i fins i tot, del menjador i de la cuina, fora de l’horari escolar. Això farà que l’ocupació i l’ús de tot i cadascun dels espais pugui variar, de manera molt senzilla i pràctica, temporalment i estacionalment. A mi m’interessava aquesta organització difusa perquè permet múltiples usos, recorreguts, percepcions i vistes del solar, de les edificacions de l’escola, de la vegetació, del mar i de la ciutat.

Els referents per la projectació de l’escola han estat múltiples. Els més notoris i justificats, l’asilo d’infanzia Sant’Elia de Giuseppe Terragni a Como, les obres escolars d’Arne Jacobsen, l’escola d’Esbjerg o el St Catherine’s College a Oxford i sobretot l’escola de Munkengård, especialment exemplar per la solució de la secció que no podia deixar d’aplicar en un disseny escolar. Del projecte de Jacobsen i l’arquitectura danesa, he estimat les virtuts de la disposició de les edificacions en planta baixa i la valoració d’espais interiors i exteriors. També l’ús del maó com a material constructiu bàsic, auster i tecnològicament simple i efectiu, com a material d’acabat, durable i de textura apta per la seva dimensió a l’ús escolar. Però potser l’obra que més m’ha inspirat pel que fa a la seva llibertat d’ocupació i disposició del sòl és el projecte del Museu de Louisiana, de Jørgen Bo i Vilhelm Wohlert.

La geometria del solar no és cap figura reconeixible. És el resultat d’addicionar, parcel·les i carrers de manera d’aconseguir, amb els sumatori, un solar, com més gran millor, per poder disposar tots els usos en planta baixa i tenir encara molts espais intersticials, en forma de passos coberts, patis, jardí/bosc i carrer peatonal. D’altra part la configuració de les peces, aules, despatxos, pistes, gimnàs, biblioteca, sala d’actes, tenen totes, per obligació o per pròpia voluntat, una geometria precisa, clara, són quadrangulars o rectangulars. El que porta als espais exteriors, als porxos i a la pròpia plaça semicoberta a absorvir totes les irregularitats. Aquests espais de conflicte formal i geomètric, acaben assolint un caire especial, únic, diferenciat, alternatiu a la repetició dels elements de l’aulari, són els autèntics artífecs de que l’escola no sigui un sumatori de parts autònomes sino un veritable conjunt.

Com he dit, la meva voluntat és assolir un conjunt d’edificis extens, i especialment útils, per l’ús previst, però sobretot amable i confortable, on el maó vist aporti la domesticitat tàctil adequada a l’ús escolar o cultural. Aquest serà el material dominant, emprant les tècniques apropiades de murs de càrrega, tècnica que vola assajar en un projecte adequat de mesures i d’ús. Això no voldrà dir prescindir de l’ús del formigó en massa, en murs de contenció i basament dels murs de maó i sent, alhora, el material únic a les zones de més llum (biblioteca, gimnàs, menjador). Ademés, donat que el solar té topografia molt variada, la consecució del pla horitzontal, ha estat una tasca inicial obligatòria i prèvia però efectivament molt costosa, vistosa i abundant.

L’estructura bàsica de l’edifici, i la més aparent exterior i interiorment, es proposa ser construïda amb murs de maó de doble fulla per aprofitar la capacitat constructiva del maó i, alhora, ser utilitzat com a material adequat d’acabat interior i exterior. Hi ha dos tipus de murs de fàbrica de maó, els que fan de tancament exterior i els que fan de divisòria interior. Els primers tenen una secció de 44mm i compten amb un aïllament tèrmic interior. Els segons, estan formats per dos capes de totxo, i tenen una secció de 29mm. Els dos tenen estructuralment la mateixa finalitat i el mateix acabat. El totxo que es proposa es ben convencional, de mesures 29 x 14 x 5. El seu color i acabat es correspon a un color “clinker”, això ha permès modular estrictament totes les mesures de la majoria de peces a la mesura de la fàbrica de maó. Els peus drets són perfils laminats de tub d’acer de diàmetre 150mm i paret de 6mm de gruix, aquests acompanyen als murs de maó o de formigó. Tots els sostres són també de lloses de formigó construïdes in situ, preparades per deixar vistes. Els baixants de les pluvials s’han assimilat als peus drets, tenen el mateix diàmetre però està clar, menor secció, 4mm. Es disposen solidaris als pilars però, a diferència d’ells, no arriben al terra i expliquen la seva condició de baixant.

Hi ha dos tipus de cobertes: les planes i les inclinades, les primeres estan plantejades amb el sistema de coberta invertida, acabades amb grava. A les aules, i només a les aules, on l’entrada de llum és especialment important, la coberta s’inclina per rebre la llum de nord que, homogèniament, il·lumina tota l’aula. El fragment de mur que sosté la coberta enlairada, com el forjat d’aquesta, estan realitzades amb formigó in situ. El seu acabat exterior està previst d’efectuar amb xapes de zenc plegades, que cobreix tant el pla inclinat com tota la part massissa del cos enlairat. Assoleix així diferenciar i posar en valor aquests lluernaris entesos com a contrapunt als mateixos murs de formigó i de maó. Amb aquest material, el zenc, es realitzaran també tots els remats, els ampits i els canalons. La qualcosa fa que l’edifici, de fet, tingui molts pocs materials: el formigó en els basaments i en els espais de gran llum, el maó vist a la majoria de tancaments i divisòries exteriors i interiors i la fusta tancant tots els buits. Els paviments seran sempre de formigó lliscat o terratzo en els espais interiors. Els sostres, construïts sempre de llosa amb formigó vist, als espais de major afluència (gimnàs, menjador, aules) parcialment es recobriran amb els plafons acústics adequats.

Consultant: Arturo Frediani | Post date: 12/05/2014 | Views: 2.489