A més de les exigències pròpies de les bases del concurs i els dictàmens oficials per la construcció d’una escoleta, aquesta projecte necessita una arquitectura especial pels infants, per un moment molt important en la formació de les persones. Igual que a l’arquitectura urbana dels pobles de Mallorca amb façana al carrer i pati darrera, es genera un àmbit a l’escala i necessitats dels infants amb diferents edificacions i espais exteriors formant un petit poble a on els infants trobaran un ambient que els inspiri els primers aprenentatges de la infància.

Porxades i umbracles: ecosistema pels jocs infantils

Dos elements bàsic de l’arquitectura tradicional mallorquina (el mur de tancament i el porxo) són els generadors d’aquesta escoleta i de la seva imatge exterior. Un mur perimetral estableix un límit clar per l’àmbit de l’escoleta, un àmbit segur de treball pels mestres. Aquest mur, a més, s’acompanya d’un porxo perimetral que generarà per als infants una gran varietat d’espais exteriors d’esplai combinant zones assolellades amb zones d’ombra.

Unitats funcionals

Per motius arquitectònics i funcionals es treballa en un model d’edifici fragmentat que donarà a aquesta escoleta un caràcter especial. Arquitectònicament el recurs de la fragmentació evita que l’escoleta es converteixi en un edifici de gran volum. D’aquesta manera es contextualitza l’edifici i s’adapta a l’escala urbana de Llubí.

Funcionalment a cada una de les unitats (aulari, administració, menjador polivalent i magatzem de jocs) es pot generar el seu propi ambient sense interferir entre elles; cada edifici pot obrir-se i tancar-se només quan necessita ser utilitzat d’aquesta manera s’estalvia energia i despeses de personal; totes les sales tenen una millor relació amb l’exterior i s’evita l’aparició de passadissos interns o dificultats d’orientació interior.

Per evitar molèsties els pocs dies de pluja, una pèrgola protegeix la connexió entre els dos volums principals: l’aulari i el menjador polivalent.

Buit i ple: sistema de patis

De la suma dels dos recursos que serveixen per generar aquesta escoleta (el porxo perimetral i les unitats funcionals) sorgeix un ric joc de “buit i ple” que articula tota una xarxa d’espais exteriors acotats a on s’hi desenvolupen els generosos espais d’esplai i les connexions entre els diferents volums.

El pati d’accés actua com a rebedor exterior de l’escoleta i s’hi adequa un espai sota el porxo a on deixar els cotxets dels infants. L’espina central actua a manera de distribuïdor exterior, connectant tots els espais exteriors i unitats funcionals. A est i oest es formen dos grans espais oberts per l’esplai. Aquests espais estan directament vinculats a les aules dels infants petits i els grans respectivament. Estan dissenyats de manera que faciliten la supervisió per part dels adults i l’esplai dels infants amb vegetació, ombres i generositat de moviment.

Mètode tradicional

La utilització del marès com a material i la construcció amb murs de càrrega i forjat unidireccional no és una mera elecció estètica sinó que és una ferma aposta per la adaptació de l’arquitectura tradicional en una interpretació contemporània que integra el nou edifici amb el seu entorn. A més el mètode tradicional esdevé sostenible i econòmic ja que els materials no requereixen llargues distàncies de transport i l’obra es pot dur a terme per empreses locals, d’aquesta manera la despesa pública pot retornar al propi poble.

Acabats exteriors

Com es pot veure a les imatges, tant la façana al carrer com l’acabat exterior de tots els volums construïts es proposen de blocs de pedra de marès que podran servir com a membrana exterior d’una façana amb cambra d’aire o a manera d’aplacat, depenent de la disponibilitat pressupostaria. A més, amb l’esperit de sostenibilitat i emprant mètodes tradicionals, aquest material pot provenir d’una altra obra i ser re-utilitzat.

El trespol dels patis es pavimentarà amb lloses de pedra natural que, si es necessari abaratir costos, també podran ser lloses de pedra artificial o formigó. La superfície de les lloses tindrà un micro-repicat per tal d’evitar l’esllavissament. Durant el procés de redacció del projecte executiu es determinarà si és necessari que aquest paviment s’executi sobre una llosa de formigó i com a paviment flotant o no.

Acabats interiors

Els murs de càrrega es construiran amb bloc de formigó o totxana ceràmica, s’arrebossaran i s’acabaran en guix. La franja inferior es pintarà amb pintura plàstica per facilitar-ne la seva neteja. Els envans, mobiliari fixe i el trespol interior s’executarà amb taulells de fusta contraxapada. Aquest material és fàcil de treballar i econòmic. El seu tractament final dependrà de la zona i l’ús: lacat, envernissat o polit amb cera natural.