Horts urbans a Can Roure Matadepera
1594-VAA-BCN.ES-2015
Architect: Vallribera Arquitectes
Client: Ajuntament de Matadepera
Status: Project (2016) On going
Location: Matadepera, Spain
Climate: Mediterranean, Temperate
Materials: Wood, Vegetal
Environments: Park, Rural
Visualizer: Studio
Scale: 15.282 ㎡ Large
Types: Intervention, Intervention, Landscape, Park, Public space

Projecte paisatgístic i d’urbanització a Can Roure per implantar horts urbans municipals

L’Ajuntament de Matadepera ens encarrega l’equipament d’uns horts urbans a Can Roure, en uns terrenys molt propers al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Proposa un equipament que, a més de l’activitat agrícola, sigui un parc per poder-hi passejar, amb interès social i educatiu, responsable amb l’ecologia i que tingui un desenvolupament sostenible.

Pocs horts urbans poden plantejar-se des de zero; l’equipament ha d’aportar molt més que unes terres cultivables. Però es tracta de donar resposta a un problema tècnicament senzill; anivellar el terreny i fer-hi arribar l’aigua per plantar un hort. No podem perdre de vista quina actuació faria un pagès!

Així, el projecte es planteja des de diferents vessants:

– Projecte d’enginyeria: S’ha de condicionar el terreny per al conreu, aportar aigua de reg i disposar de guixetes pel material dels seus usuaris. A més, es pretén dotar l’equipament de zones adequades per a activitats culturals i educatives.

– Projecte paisatgístic: Cal que la proposta s’integri en l’entorn, una zona forestal d’alt valor ecològic a tocar del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

– Projecte sostenible: S’ha de minimitzar l’impacte al medi garantint que, en un futur, les edificacions es puguin desmuntar. El terreny podrà ser novament colonitzat per la vegetació autòctona anul·lant qualsevol rastre d’aquesta actuació.

– Projecte exportable: La proposta ha de permetre la seva adaptació a altres emplaçaments de manera que es pugui estendre a la parcel·la, més enllà de la primera fase del projecte o, fins i tot, exportar el mateix esquema a altres municipis.

Es dóna solució als requisits anteriors actuant en quatre àmbits, seguint una jerarquia de capes d’informació. Sobreposant aquestes capes es pot explicar la proposta:

– Topografia: L’horticultura es desenvolupa en superfícies planes per tenir el màxim aprofitament de l’aigua de reg. A partir de l’excavació de la bassa, es genera un volum important de terres que s’estenen a les cotes inferiors formant dues terrasses. S’equilibra les terres de replè amb les de reblert i es segueix la inclinació natural del terreny. S’estudia la dimensió de cada aterrassament perquè puguin allotjar parcel·les d’hort individuals (Segons les dimensions que marquen els criteris de la Comissió d’Horts de la Xarxa de Ciutats i Pobles de la Diputació de Barcelona).

– Aigua: Tota l’aigua de reg prové de la recollida d’aigües pluvials. S’adequa el camí de la font de Can Roure per canalitzar l’aigua de l’escorrentia superficial de la vessant. La bassa naturalitzada és l’element més important de la proposta perquè permet que l’equipament sigui autosuficient. Es potencia com la part més característica de l’actuació, s’integra al paisatge i permet el desenvolupament de fauna i vegetació autòctona. Es col·loca al punt més elevat de l’àmbit i, al seu voltant, s’organitza l’entrada a l’equipament, l’espai de trobada-aula sota la pèrgola, i l’espai d’estada a l’aire lliure amb vistes a les terrasses cultivades.

– Usos i mobilitat-camins: L’accés rodat es fa per la part més obaga de la parcel·la, al nord-est, propera al front d’arbres de la riera de les Pedritxes. Aquest carrer organitza l’àmbit, tan de la fase 1, com de la resta de fases. Aquesta disposició permet tenir el màxim terreny conreable amb el màxim assolellament possible per, així, augmentar la rendibilitat de les terres. De nord a sud (secció longitudinal) s’accedeix des de la cota més elevada del terreny, es rodeja la bassa i es circula entre l’aparcament i les petites edificacions. D’est a oest (secció transversal) els pavellons fan de barrera visual a l’aparcament i de mirador obert als bancals dels horts.

– Vegetació: S’ha fet un estudi de les espècies de la zona i s’ha seleccionat el conjunt que permet desenvolupar l’agricultura ecològica. Es planten diferents combinacions de plantes arbustives i herbàcies (aromàtiques, insectari, florals i repel·lents) i es potencia la fauna amb caixes per a ruscs d’abelles o nius per ratpenats. Els arbres senyalen punts importants de l’àmbit i senyalen zones de descans. Les pèrgoles de la façana sud-oest dels pavellons es colonitzen amb parres i enfiladisses per donar ombra i reduir l’impacte de la construcció. La vegetació, a les tanques, als marges, als talussos i a les bandes entre horts, es disposa seguint la resta de capes (topografia, aigua, usos i camins).

Team: Llorenç Vallribera, Pol Tintó | Collaborator: Aleix Gil, Pere Sánchez | Consultant: Xavier Delgado, Xavier Aliart, Pau Arqués (La Gota), Jesús González (JGA Enginyeria) | Post date: 15/09/2016 | Views: 3.640