La proposta de la nova biblioteca, l’arxiu i la sala Esplai de Platja d’Aro es situen en un teixit urbà d’habitatges unifamiliars esquitxats sobre grans parcel·les de jardins privats, caracteritzat per tenir poca acvititat als carrers, fruït del caràcter residencial d’aquesta zona. En conseqüència, ententent que l’objecte del concurs és la construcció d’un equipament de caràcter comunitari, la proposta planteja reinterpretar la morfologia urbana des d’un punt de vista crític, fragmentant el programa en un conjunt de volums o peces que fomentin l’ús de l’espai públic.

El projecte està organitzat al voltant d’un espai exterior: la plaça. La plaça entesa com a espai de trobada que estableix una prepara al transeünt pel recorregut des del carrer fins l’entrada de cada un dels edificis. Aquest espai -la plaça-, presidit per la Masia Bas, estableix una nova relació entre els equipaments mitjançant un espai obert i adaptable a funcions i activitats diverses, esdevenint un nou centre per a tots els veïns de Platja d’Aro, obert a qualsevol iniciativa cultural que estimuli valors com la interculturalitat i la participació.

L’edifici es divideix en tres volums: la biblioteca, l’arxiu i la sala esplai-polivalent, disposats de tal manera que no obstaculitzen la visió de la masia (sota la cota topogràfica -31.50). En primer lloc, la biblioteca es semi-soterra ocupant dues plantes. S’hi accedeix des de la plaça, ubicat a la planta baixa. Els patis que perforen l’edifici aporten llum indirecta fins a la planta baixa. La incidència de la llum natural és difusa, indirecta ja que entra principalment pels patis ombrejant la pròpia volumetria de l’edifici i aconseguint una doble reducció de la demanada energètica i una millora del confort.

Seguidament, l’arxiu es presenta com un altre element icònic, que dialoga amb els altres equipaments de cobertes singulars. Tot i que s’hi accedeix per la plaça, la majoria de la superfície es troba enterrada a causa la índole del programa. La sala esplai-polivalent està continguda en un volum de 6 m d’alçada, configurat de tal manera que la façana que dóna a la plaça es pot obrir completament, establint una relació directa entre l’interior i l’exterior quan l’activitat ho requerixi. Finalment, la cafeteria està situada a l’eix de connexió entre la biblioteca i la sala esplai. Aquest disposa d’una terrassa a la plaça que dinamitza el nou espai públic.

Construcció

La façanes de la proposta es resolen amb un únic sistema constructiu: una pell ceràmica lleugerament rugosa i allargada, que conforma un acabat canviant, i que segons la incidència, la intensitat de la llum i la orientació dels volums crea diferents tons i ombres.

La duresa, durabilitat, nul manteniment, impermeabilitat, resistència a la flexió i inalterabilitat davant dels agents atmosfèrics la transformen en l’opció perfecta pel seu funcionament tèrmic i cost mediambiental. A més, aquesta materialitat atemporal, urbana, senzilla i austera permet que el nou edifici quedi contextualitzat amb la Masia Bas.

En canvi, el sistema constructiu de coberta varia en funció del programa. La solució de la biblioteca és un forjat de llosa de formigó de volta de canó. Per a l’arxiu s’utilitza la coberta inclinada i per a la sala esplai – polivalent, la coberta plana enjardinada. Les cobertes es preveuen ventilades i amb un acabat amb làmines de zinc.

Sostenibilitat

La proposta té com a objectiu aconseguir un consum energètic quasi nul-nZEB (RD 235/2013). Les estratègies van dirigides a la reducció de la demanda energètica i a l’aprofitament al màxim de la produïda, adequant-lo al clima de Platja d’Aro (zona climàtica C2). El projecte planteja un sistema de patis que ofereixen llum natural -reducció del consum elèctric- i permeten la renovació de l’aire interior a l’estiu.

Per altra banda, es planteja de la recollida de les aigües pluvials de totes les cobertes i el posterior emmagatzematge, per tal de cobrir parcial o completament el consum d’aigua del sistema de rec. L’elecció del sistema d’aïllament continu (tipus sate) a la façana minimitza les pèrdues energètiques i millora l’inèrica tèrmica de l’edifici.

Per últim, la coberta té una transmitància tèrmica molt baixa i l’aïllament de la mateixa es planteja en continuïtat amb el de la façana, evitant, per tant, ponts tèrmics.