La transformació de Can Batlló, i en especial de la Nau 8, és la gran oportunitat per obrir el recinte industrial i posar en relació el barri de la Bordeta amb la Gran Via de les Corts Catalanes. Proposem per assegurar la connectivitat i urbanitat del lloc que a més de travessar la nau de llevant a ponent, travessar-la longitudinalment de sud a nord formant un carrer interior, un passatge que interactuï amb el nou programa d’usos interior i perimetral i es relacioni amb els carrers que l’envolten aconseguint que l’espai públic sigui ampli, interessant i confortable en totes direccions i sentits. Per reforçar i embocar correctament aquest nou carrer interior, els costats sud i nord de la corona perimetral es convertiran en porxades que ampliaran els carrers en aquests punts.

Intervenció en el patrimoni industrial

Es preserva una de les dues meitats de la nau, es preserven tots els elements patrimonials, constitutius i espacials de l’interior de l’edifici. Exteriorment proposem conservar i rehabilitar tot l’edifici.

Proposem desmuntar els cossos afegits a la corona perimetral de planta baixa en el costat sud i els cossos afegits sobre teulades i cobertes. Proposem reconstruir les teulades amb la configuració original en la seva forma i materialitat, inclús en les seves estructures, mitjançant encavallades tipus Polonceau, en la part central de la coberta, mitjançant una petita modificació, s’agrega un lluernari / ventilador que millora les condicions de l’espai interior de la nau.

Interiorment mantindrem i rehabilitarem en el cos central, totes les crugies en un tram de tres pilars en tota la seva longitud en planta baixa i en més de dos terços en les plantes superiors. El cos de l’entrada principal per llevant al qual es manté en la seva configuració però es tracta, al igual que la planta baixa, com un espai exterior a triple alçada, connectat visualment per un ull central obert. Aquest ull permetrà la visió, al entrar a l’edifici, de les tres plantes de la nau central rehabilitades. La resta de l’edifici central estarà ocupat pel dipòsit d’arxius i les dependències internes de tractament de documents.

Proposem deixar vist des del passatge interior de planta baixa i les plantes superiors rehabilitades una gran part de l’arxiu, la corresponent a l’arxiu contemporani actual. Això es farà a través d’un envidriat en forma de gran prestatgeria de fusta, darrera la que es trobarien els compactes que emmagatzemen la part més històrica de l’arxiu i que proposem, per explicar el seu contingut, serigrafiar els frontals amb imatges històriques de Barcelona que es correspondrien amb la documentació arxivada.

Tipologia estructural

L’estructura atent als dos focus d’atenció primordials que planteja la proposta: la preservació de l’essència de l’estructura existent adaptant-la a les condicions i requeriment exigits pels reglaments actuals, i el plantejament dels elements de nova construcció.

El primer, en termes generals, s’aborda evitant la minoració dels coeficients de seguretat del que ha gaudit fins l’actualitat, evitant, per tant, la sobrecàrrega dels elements principals i millorant els models teòrics d’estabilitat lateral que permeten augmentar les càrregues crítiques dels pilars, sense reforçar-los de forma directa i explícita.

El segon, generant un sistema cel•lular de murs i lloses de formigó, dissenyat per a fer front als requeriments de càrrega i deformabilitat inherents a la seva l’explotació com a arxiu pròpiament dit. En aquest sentit, aquest esquema es dissenya capacitat per absorbir les accions gravitatòries pròpies i les esdevingudes per l’efecte del sisme. A més, aquest es fa solidari a l’estructura existent, la qual cosa permet dotar a tot el conjunt –obra construïda i obra de nova planta- del model teòric d’indesplaçabilitat, que propicia de reduir molt significativament els models d’inestabilitat local dels pilars de fosa i millorar de forma quadràtica la seva càrrega crítica d’inestabilitat.

Sostenibilitat ambiental

La proposta tracta de reduir la demanda i el consum energètic del edifici a través del sistemes passius i la generació d’energia renovable.

Els dos usos principals de l’edifici es treballen de manera específica. Per una banda, l’arxiu, com a dipòsits de material valuós amb unes condicions molt estrictes. Per l’altra, els espais de pública concurrència, on conviuen espais de treball, oficines, sales de consulta i àrees d’activitat pública. Es planteja generar dos àrees independents, com dos volums, que es connecten mitjançant un pati central, de llum i aire, que permet a més la relació entre els dos espais.

El volum d’arxiu es planteja com un edifici d’una elevada estanqueïtat, en el que s’ha de treballar per minimitzar les fuites tèrmiques no desitjades i evitar la transferència energètica a través de l’aire o a través dels murs. Per això es planteja un disseny estanc, en el que es busca protegir-se dels condicionants ambientals exteriors. Els tancaments d’aquest volum tendiran a minimitzar la transmitància tèrmica, tant els tancaments opacs, com els transparents, que es plantegen de baixa emissivitat.

El volum de d’espais de treball i activitats públiques es planteja com un edifici que respira i aprofita els condicionants climàtics exteriors en el seu benefici. Es planteja un edifici que permeti la ventilació natural, a través de tancaments permeables i també aprofitant el tiratge natural del pati central. El tractament de la radiació solar es farà per façana, protegint l’espai interior dels guanys interns solars amb vidres de control solar i proteccions regulades per sistemes de sensors per protegir de situacions que poden afectar al treball o la consulta de documents com l’enlluernament.

El pati interior que separa els dos volums aportarà il•luminació natural, de manera regulada en funció del grau d’incidència del sol al llarg de l’any, intentant sempre, afavorir l’entrada de llum difusa, de gran qualitat visual, i minimitzar l’entrada de radiació directa amb guanys solars.

Per maximitzar les possibilitats de ventilació i permeabilitat, es planteja l’ús de pous canadencs per tal de pre-condicionar l’aire d’entrada. La longitud de la nau permet una llargària de tubs importants, que permetria un gradient de temperatura respecte a l’aire que provingui directament des de l’exterior. Això es traduiria en un estalvi energètic tant a l’hivern com a l’estiu.

Sistemes actius

Es plantegen dos sistemes per dos edificis amb necessitats diferents. Es treballa amb un sistema per cada requeriment. Per una banda, el volum de l’arxiu requereix de temperatures de treball molt acotades i un control de la humitat exhaustiu. Es preveu una demanda de fred molt important. Els sistemes seran específics per cada unitat d’emmagatzematge i funcionaran de manera independent.

Es planteja construir un llaç tèrmic que permeti la recuperació de calor d’aquests sistemes independents per tal de que pugui ser aprofitada, en cas de necessitat, al segon volum de l’edifici, d’espais de treball i oficines. En aquest segon volum, es planteja un sistema de climatització per ventilació per desplaçament amb bomba de calor geotèrmica.

En edificis amb grans alçades lliures, és potencia el desplaçament de l’aire des d’una cota baixa fins a cotes altes, per tal d’escombrar els guanys interns de la sala.