La nostra posició (ètica) en front a la rehabilitació i ampliació del conjunt industrial de cintes de Gabriel Benet Campabadal per a construir-hi la nova biblioteca es basa en la decisió de proposar una arquitectura que no desvirtuï la imatge, (potser només en l’imaginari col·lectiu del barri) de l’antiga fàbrica al carrer Comtes de Bell-lloc al barri de les Corts.

Proposem per a tot aquest nou conjunt (rehabilitació i obra nova) una arquitectura de cohesió, una arquitectura d’un marcat to “industrial” que no subratlli les diferències entre el vell i el nou. Però que no renunciï a la seva contemporaneïtat.

La imatge d’aquest nou conjunt podria recordar les vibracions artesanes, en el sentit natural de fer les coses ben fetes, tal i com les reivindica Richard Sennet en el seu llibre El Artesano (Anagrama – Collección Argumentos)

Ordre, oportunitat, compromís, contenció, claredat i construcció, com arquitectes volem donar un pas enrere, per deixar que els elements industrials existents no s’entenguin descontextualitzats o com una resta d’arqueologia industrial del segle passat, sinó integrat d’una manera activa en aquest nou conjunt.

Seguint les indicacions que estan a les bases de la convocatòria, restaurarem i reutilitzarem el conjunt de naus que formen el primer nucli històric del conjunt, i el que li dona la imatge a seguir, rehabilitarem l’edifici del seu costat, afegint-hi dues plantes més, i finalment enderrocarem l’edifici que fa front al carrer Evarist Arnús i en el seu lloc edificarem un altre cos de planta baixa + planta pis, que enllaçarà amb l’escala urbana més menuda de les edificacions veïnes que formen les cases del passatge.

La nostra proposta es basa en la voluntat de mantenir i potenciar la configuració espacial de les antigues naus com a prova de la capacitat que te l’arquitectura quan assoleix el caràcter de contenidor qualificat, independent dels seus usos circumstancials.

La recuperació d’aquest sistema de “sheds” i la transformació i ampliació de les edificacions adjuntes es fan amb el propòsit d’aconseguir un nou conjunt unitari, amb un marcat aire d’arquitectura industrial, on el vell i el nou es cohesionin de manera natural, sense prejudicis, però també amb llibertat i sense historicismes.

Com a biblioteca, aquesta proposta ofereix:

– Una lectura clara i diàfana dels espais interiors.
– Una integració visual entre l’interior i el paisatge urbà.
– Flexibilitat arquitectònica i flexibilitat de compartimentació.
– Identificació de llocs amb una activitat preeminent que garanteixen un ampli espectre de funcions alternatives.

Descripció de la proposta

Un gran voladís que genera una plaça coberta és l’accés general a la biblioteca. És un punt d’encontre que protegeix als visitants i configura l’accés a l’edifici. Resolem així amb un sol gest de caràcter urbà, problemes com l’estretor de les voreres, la localització de l’accés principal i la identitat arquitectònica d’aquest servei cultural.

Aquest porxo de doble alçada està situat a la cruïlla entre els carres de Comtes de Bell-lloc i Evarist Arnús. Des de l’interior d’aquest espai singular tindrem una visió del funcionament intern de l’edifici.

Un cop dins l’edifici, situats al vestíbul general tindrem accés directe a la sala polivalent, als espais de suport i a les zones de lectura. Dues escales i dos ascensors – muntacàrregues connectaran tots els nivells de l’edifici.

Es conserva la nau, que es destina a la gran sala de lectura. A la crugia més pròxima a l’edifici B s’hi afegeix un altell que dona accés a l’àrea infantil i resol l’accés general a les sales de lectura. A la crugia de l’altre extrem es fa una operació similar, per tal d’assolir el nivell del carrer i obrir-hi una sortida d’emergència. A sota d’aquest altell situem l’àrea de música i l’espai de formació. Una planta altell en forma d’anella al voltant del vestíbul principal, dona cabuda a la biblioteca infantil.

La sala general de lectura, com ja hem dit, ocupa  tot el conjunt de “sheds” de les naus originals. El seu àmbit s’estendrà en forma d’espai continu per les plantes superiors Un buit de quatre alçades comunica visualment i funcional totes les plantes de la biblioteca, mentre que a nivell conceptual i formal actua com una enorme espai d’unió i transició entre el vell i el nou.

Per a possibilitar aquesta relació física i visual, buidarem parcialment algun dels forjats de l’edifici a rehabilitar, formalitzant un gran atri , orientat al nord que il·luminarà i relacionarà tota la biblioteca.

La transició entre el conjunt de sheds i la resta de la biblioteca es farà a través d’un triple espai que relaciona visualment i funcional tot el conjunt. Aquest espai rebrà llum natural a través d’una gran finestra orientada al nord. A través d’aquest finestral es podrà veure, des de les plantes superiors les cobertes originals de la fàbrica amb el seu nou acabat de gres. L’administració ocuparà l’última planta de l’edifici, connectada directament als magatzems generals situats a la planta soterrani per un conjunt de ascensors- muntacàrregues.

De l’edifici A s’enderroca la façana i es conserva l’estructura, exceptuant la primera crugia que es buida integrament per acollir-hi el quàdruple espai. Es construeixen dues plantes més, i a la coberta s’ubica un local per als aparells d’instal.lacions. L’edifici B s’enderroca i es construeix un nou amb una llum de12 metres, que allibera un espai porxat en el seu extrem oest, configurant una plaça coberta d’accés a l’edifici, que fa de filtre entre l’entorn urbà i el conjunt edificat. Per sota del nivell del carrer es construeix una planta soterrada, on hi ha el magatzem i el dipòsit.

La disciplina bidimensional de la retícula en planta, propicia una llibertat inesperada a l’ordre tridimensional de la secció, que permet que aquesta biblioteca sigui alhora ordenada i fluida.

Materials. Façanes i cobertes

El principal material de façana del nou edifici (A+B) és la ceràmica, utilitzada alternativament com a parament massís i com a gelosia. D’aquesta manera es possibilita una certa continuïtat amb l’edifici existent, tant a nivell de textura com de color, ja que proposem pintar les façanes de la nau i donar una imatge de conjunt. A més a més, a la façana al carrer Comtes de Bell-lloc obrim una finestra a cadascuna de les crugies, amb la voluntat d’evocar les finestres que proposava el projecte original però reinterpretant-les, amb un llenguatge formal més contemporani que lliga amb el de les obertures del nou edifici. Amb l’el.lecció d’aquesta gelosia ceràmica busquem una certa permeabilitat i un control general de l’assolellament, per obtenir una il.luminació general difosa i controlada al conjunt de l’edifici. A més a més, una sèrie d’obertures puntuals foraden la pell ceràmica, per tal d’oferir unes vistes i unes condicions d’il·luminació especials en alguns punts concrets de l’edifici.

La recuperació del conjunt de naus es farà a partir de reforçar l’estructura i condicionar l’interior tèrmica i acústicament per donar servei als nous usos. Per la cara exterior del dent de serra, un revestiment de gres Cumella sobre poliestiré extruït i forjat de prelloses de formigó. Per la cara interior un revestiment fonoabsorvent tipus Vibrasto. A la coberta de la crugia de l’extrem nord, la que rep més assolellament, s’hi ubica un conjunt de plaques solars.

Els vidres de les lluernes seran dobles amb butiral acústic i gas a la cambra, i portaran una cortina tipus foscurit. La sala general es manté diàfana donant tot el seu sentit al shed, que és de per si mateix una lliçó de construcció sostenible. Només fem que potenciar-la amb les següents mesures:

– Millora de la il·luminació amb vidre i tractament del sostre per afavorir la difusió de la llum.
– Disseny de la fusteria per millorar la ventilació natural amb actuadors mecànics i control.

Pel que fa a les cobertes dels edificis A i B s’aprofiten per ubicar-hi el local d’instal.lacions (A) i un lluernari que proporcioni il.luminació zenital (B).

Cloenda

La creació d’un gran contenidor , de volumetria autònoma, de formes pures i de geometria essencial, amb un clar protagonisme de la llum natural, respon incontestablement a l’equilibri necessari entre el lloc i les demandes del programa.

I el fet que s’hagin concebut una seqüència d’espais que relacionen totes les àrees del programa, i que endrecen i emfasitzen la racionalitat del plantejament de tot el conjunt, fa d’aquesta Biblioteca un univers en ell mateix com concebia Borges en el seu model imaginari, però, en el nostre cas, a escala humana.

Hem pensat i planejat una Biblioteca que, com deia Umberto Eco, faci venir ganes d’anar-hi i que es transformi progressivament en un gran engranatge per al temps lliure.

Sistema estructural

La proposta que efectua aquest projecte segueix significativament les recomanacions de l’informe de viabilitat estructural desenvolupat per Valeri Consultors. Així, a banda de les intervencions de condicionament de l’estructura de la nau, es preveu el reforç amb micropilons de la fonamentació de l’edifici A, i dels seus pilars, pel tal que puguin suportar les càrregues de les noves plantes; els forjats existents es complementaran amb xapes de compressió de formigó, formant elements mixtes. Els nous forjats s’adaptaran a la tipologia de xapa plegada col·laborant i reblert de formigó, suportats per un entramat també integrat per barres metàl·liques.

Les altres actuacions previstes tant en la nau com en l’edifici A són genèricament molt elementals, limitant-se a la formació de nous altells parcials en base a la mateixa tipologia, en el cas de la primera, i al buidatge d’algunes crugies ja existents pel que fa al segon. El cas més singular és el que es refereix a la “façana” de l’edifici A a la nau que, per tenir a darrera un quàdruple espai, es resol amb una gelosia d’una planta d’alçada, inserida en el mur del cos de coberta, que salva la llum que resta entre els dos nuclis que es situen a les bandes del buit central, i de la qual es penja la pròpia façana.

En canvi, pel que fa a l’edifici B, la necessitat de disposar de llums lliures més grans força llur enderroc i reconstrucció, adaptant-se a les alineacions longitudinals que defineixen els pilars de la nau i de l’edifici A. Precisament per tractar-se de llums relativament grans, aquesta nova estructura es concep a base de pòrtics transversals integrats per perfils metàl·lics, bigues secundàries entre ells i forjats col·laborants de xapa plegada i capa de compressió de formigó.

En aquests cas, el punt més singular el constitueix la cantonada que allotja l’accés a la biblioteca, on s’ha d’alliberar en planta baixa un espai d’uns 12m x 12m sense suports en cap de les dues façanes, que s’estén a les dues plantes superiors amb unes dimensions de 7m x 12m. Això es resol dotant d’un caràcter “murari” a les pròpies façanes, a base de convertir-les en unes potents gelosies d’estructura d’acer. Els grans cantells estructurals (dues plantes d’alçada) que d’aquesta forma s’assoleixen permeten que, a un cost absolutament raonable, la façana lateral actuï com una gran mènsula que salva 12m, i que recull en el seu extrem a una “biga doblement recolzada” tanmateix de 12m de llum, que és la franja que correspon a l’edifici B en la façana longitudinal.