La intervenció en enclavaments protegits d’aquesta singularitat en la ciutat, hauria de ratificar la capacitat de l’arquitectura contemporània per a resoldre situacions complexes sense recórrer al crit, mesurant el to de cada decisió, amb respecte i contenció.

Per aquest motiu, la nova biblioteca presenta una arquitectura neutra, monolítica i clara, que s’estableix com a simple basament de dues peces notables dins del barri de Galvany. Es persegueix, bàsicament, la re-definició del mur de contenció del jardí i la discreció volumètrica per tal de preservar el caràcter protagonista de les dues construccions d’Enric Sagnier i del conjunt enjardinat catalogat.

L’accés proposat al recinte, en el carrer de l’Avenir, garanteix l’ús de biblioteca de forma completament independent un cop superat l’horari d’obertura al públic dels jardins, i alhora estructura l’activitat en aquest tram de carrer, actualment, amb molt poca intensitat urbana.

L’ordre, present tant a l’estructura, en la construcció, en la distribució d’usos, com en el mobiliari, és un dels ingredients seminals del projecte que busca definir espais interiors serens i amables per a l’aprenentatge i l’intercanvi del pensament. Dins d’aquest entorn neutre i lluminós, el mobiliari serà l’encarregat de fixar l’activitat en cada cas. Amb aquest ordre plantejat, així doncs, la única façana al carrer de l’edifici s’integrarà de forma harmònica al ritme existent de la tanca protegida del jardí, suggerint, amb les seves proporcions robustes el pes de les terres que suporta.

La recuperació ciutadana de la casa de convidats brinda al veïnat la oportunitat de fruir d’espais d’una notable qualitat tant per a l’estudi com per la consulta acadèmica. La rehabilitació d’aquesta construcció considera l’estrica resolució de l’accessibilitat en el seu interior, mitjançant un nou nucli d’escales i ascensor, i el moblament estratègic de les peces segons els nous usos.

El caràcter i la proporció entre els diferents espais de la biblioteca, tant els de l’edifici antic com els de l’ampliació, reforcen la condició d’espai públic que tant ens agradaria que adquirissin els seus interiors.

El contacte amb les altres arquitectures del recinte, és planteja mínim i es limitarà a un pas soterrat per sota l’antiga porta principal de la casa rehabilitada. El recurs del pati anglès per a il·luminar i ventilar naturalment les estances per sota la rasant del jardí serà preservat. Aquests patis interiors amb envidraments practicables, presentaran vegetació en ressonància amb la coberta verda, traslladant la qualitat dels espais exteriors a les sales de lectura. La seva alçada s’ajustarà a les taules de la biblioteca permetent la visió de les espècies vegetals com components estructurants dels diferents espais.

La decisió no fer emergir cap cos a la superfície del jardí és profundament raonada i parteix de la convicció que no convé malmetre més l’ordenament paisatgístic del projecte de Forestier i Tudorí com malauradament ja succeí amb la promoció d’habitatges construïda l’any 1922 a la cantonada.

La configuració dels nous espais, d’una molt alta flexibilitat i adaptabilitat, garantirà la futura transformació dels usos de de la biblioteca de forma harmònica amb l’espai arquitectònic proposat.

El programa es configura segons tres franges d’espais servidors i servits. Dues laterals, diàfanes, flexibles i lluminoses on s’hi ubiquen les parts del programa de major dimensió i afluència d’usuaris: l’accés, la sala polivalent, l’àrea infantil, els fons de la biblioteca, etc. I una espina central, recollida i compacta, on s’hi ubica el programa d’emmagatzematge, els serveis generals i per on hi discorren les principals instal·lacions del recinte. Aquestes tres crugies, permeten resoldre de forma senzilla i sistemàtica la inflexió forçada per la presència de les arrels del Lledoner protegit en el jardí.