Per al nou ús de Biblioteca i Equipament Veïnal, amb una ocupació prevista al voltant de sis-centes persones, l’edifici no compleix amb les normatives actuals d’accessibilitat i antiincendis. Aquesta norma exigeix una escala protegida fins la planta baixa, així com una escala de suport i un ascensor. En conseqüència, el punt de partida ha contemplar l’adequació a la normativa en la mateixa mesura que mantenir l’ornamentació que caracteritza a l’edifici. Durant els anys anteriors, es va elevar la Plaça de la Verónica alhora que també es van eliminar part dels graons de l’escalinata principal, encara visibles avui en dia en el perímetre de la plaça.

En aquest sentit, resulta inviable pensar en un recreixement que faci accessible aquesta entrada, ja que una rampa implicaria eliminar la plaça i generar problemes d’accés als comerços circumdants. I el carreró existent entre els dos edificis, tampoc és una alternativa si es té en compte l’ús compartit amb la finca veïna i l’accés poc apropiat per a persones. Per aquest motiu, l’antiga entrada del Carrer d’Avinyó és l’única possibilitat viable per garantir l’accessibilitat al recinte. En aquest antic accés s’hi va construir un forjat a la cota zero de la resta de l’edifici, posterior a la construcció original, que va clausurar les portalades històriques de fusta.

Un dels eixos centrals és la creació d’una entrada que iguali en importància l’entrada de la Plaça de la Verònica. I això passa per eliminar el forjat actual i situar el nucli vertical, que conté l’escala protegida i l’ascensor, en un punt que no afecti l’estructura ni l’ornamentació, a més de perforar els diferents forjats per erigir una xemeneia climàtica i la construcció d’una gran escalinata que connecti amb la cota zero. Aquesta construcció es realitzarà mitjançant el mateix sistema que la resta de la proposta: un sistema de fusta lleuger, sostenible i desmuntable (veure apartat de materialitat).

Prolongació de l’escala històrica

La creació d’una escala de suport a l’escala protegida planteja una triplicació dels nuclis verticals que redueix l’espai destinat als usos del programa. Per una altra banda, l’Escala d’Honor, amb un gran valor patrimonial, té com a principal funció connectar la planta baixa amb la planta principal, funció que a dia d’avui ha esdevingut anacrònica pel seu significat social, doncs, totes les plantes gaudeixen d’una mateixa jerarquia. Així, per tal que la resta de les plantes de l’edifici quedin connectades i es redueixin els nuclis verticals a dos, es prolonga l’Escala d’Honor a través d’una escala lleugera de fusta que segueix la mateixa forma, respecta i manté l’antic traçat, i se separa de les parets per tal de no deteriorar l’ornamentació i la il·luminació de finals del segle XIX.

Les dues escales unides per l’eix

La unió d’aquests dos nuclis resol la comunicació vertical de l’edifici des de la planta baixa fins a la planta segona, encara que només el nou nucli arriba fins a la coberta, ja que l’aforament ve determinat per la normativa. Aquesta acció allibera una gran part de la superfície de totes les plantes de l’edifici i se’n desprenen dos efectes essencials: convertir aquesta superfície en útil per a l’usuari i evitar la duplicitat d’escales en diferent ubicació a l’edifici. Per poder connectar els dos nuclis i garantir el control de les circulacions, es proposa un eix que es repeteix en totes les plantes. Aquest element vertebrador assegura poder controlar que els dos programes funcionals convisquin conjuntament sense perjudicar-se l’un a l’altre. Amb tot, aquest eix es materialitza amb unes divisions de fusta i vidre que són completament desmuntables, reciclables, sostenibles i lleugeres, per si en un futur es s’opta per organitzar de forma diferent l’espai sense haver de malmetre els elements ornamentals de les sales patrimonialment protegides.

Remunta no visible i la seva materialitat

A la coberta de l’edifici s’eliminen tots els volums existents de la remunta que es va realitzar a partir de 1940. La idea principal és deixar una coberta totalment lliure per tal de generar un nou espai públic al cap de munt de l’edifici; és a dir, replicar la plaça que s’ha generat en planta baixa però, en aquest cas, al sostre del casc antic de la ciutat. Davant la dificultat d’executar el programa funcional en la seva totalitat, es proposa una remunta mitjançant unes costelles de fusta desmuntables, sostenibles i lleugeres. Així, un futur canvi d’ús de l’equipament no quedarà compromès amb l’estructura proposada i serà fàcil retornar a la rèplica de la plaça. Si es té en compte que aquest edifici ja ha tingut varis usos durant la seva existència, és probable que en tingui d’altres en el futur. Aquesta estructura de fusta s’ha folrat amb zenc i vidre, tres materials totalment reciclables i reutilitzables.

El vidre s’utilitza per construir una façana totalment transparent de cara als veïns, reculada cent-cinquanta centímetres de la façana i amb un angle de trenta graus per a no ser vista des del carrer. La remunta s’amaga en els seus extrems darrera els frontis triangulars, en rèplica a la mateixa pendent, per tal de no distorsionar la volumetria històrica existent. Per assegurar-se l’entrada de llum per les finestres de la façana sud-oest a l’antiga sala de borsa, s’ha col·locat una lluerna al sostre del nou volum alhora que s’hi instal·la una xemeneia climàtica. Tota aquesta estructura de vidre estarà dotada d’un sistema de lamel·les orientables per tal de garantir la protecció solar. La coberta serà de zenc, excepte la part on hi hagi les dues lluernes.

Excavació de la muralla romana i aprofitament d’espai

Per tal de poder agrupar tot el programa funcional, es guanya espai a la planta soterrani en les zones especificades del plec de criteris d’intervenció. L’excavació arqueològica per descobrir la muralla romana servirà, així, per utilitzar l’espai central com a plató, mentre els dos espais laterals s’exposaran com a monument arqueològic barceloní, il·luminats artificialment i amb sostres de vidre perquè puguin ser gaudits i contemplats des de la planta superior.

A nivell d’estructura, aquesta intervenció s’ha resolt evitant acostar-se a la fonamentació perimetral que sustenta la Sala Principal del Borsí (antiga Sala de Contractació, actualment espai de promoció, difusió i accés al fons). L’altre espai que també s’ha aprofitat a la planta soterrani és la part inferior de l’antiga Sala de Cafè i Restaurant (actualment espai polivalent/auditori).

Relació urbana

Oferir un espai públic per als veïns i veïnes en un centre històric tant densificat com el de Barcelona ha de ser un objectiu prioritari. Per aquest motiu, i a fi que el Borsí sigui una extensió de la Plaça de la Verònica, s’ha emfatitzat en planta baixa la successió d’espais connectats entre sí, característica intrínseca del propi edifici que s’ha vist acotada com a nou espai públic gràcies a la reobertura de l’accés pel Carrer d’Avinyó.

Així, el programa funcional s’ha ubicat en aquesta àrea per tal que esdevingui la part més pública; és a dir, s’hi ha delimitat els espais per a la recepció de la biblioteca i de l’equipament veïnal, l’espai polivalent / auditori, la cantina i taller de cuina, l’espai social i de joc, i l’espai família ludo-infantil.

Amb la idea d’accentuar i millorar l’accessibilitat de l’entrada pel Carrer d’Avinyó, s’hi realitzen dues intervencions. Per una banda, un canvi en el paviment exterior i l’anivellament del forjat interior a cota de carrer, i per l’altra, un nou enfoc de la porta que aprofita l’estructura tallada existent i que es repensa com a porticó que s’obre cap a l’exterior de forma asimètrica. El resultat d’aquestes intervencions, és, doncs, la creació de dos accessos essencialment diferents però jeràrquicament iguals. Mentre que el de la Plaça de la Verònica manté el pes històric i monumental, el del Carrer d’Avinyó es reivindica per la seva accessibilitat i l’amplitud formal (veure planta baixa i secció pel nou nucli vertical).

Estratègia restauració

El bon estat de conservació de les façanes fa que no sigui necessari realitzar cap gran intervenció excepte alguna reparació puntual. Per contra, la proposta a l’interior radica en intervenir aquelles sales que tenen un valor artístic i ornamental, per retornar així la vàlua patrimonial de l’edifici a la ciutat. Aquesta estratègia passa per eliminar tots els elements afegits en el transcurs dels anys i que no formen part de l’estructura original. La restauració afecta a les sales més antigues com l’Escala d’Honor, la Sala del Cafè i restaurant, la Sala del Tresillo, la gran Sala de Contractació, la Sala de Liquidacions, la Sala de Juntes Directives, el despatx principal i l’antiga muralla romana. En aquest sentit, per restituir l’espai inicial s’haurà d’actuar per la part posterior de l’edifici, que es caracteritza per una distribució caòtica dels espais i un pati triangular (que no forma part del projecte original) i que serà substituït per una lluerna.

Materialitat

Per coherència amb l’estratègia de restauració, tots els elements de nova incorporació a l’edifici han de ser desmuntables, lleugers i sostenibles. És per aquest motiu que s’opta per un sistema en fusta tipus Balloon Frame. Aquesta solució constructiva permet executar divisòries, mobiliari o fins i tot estructures quan el programa funcional ho requereix, i en el futur s’adaptarà fàcilment a nous usos si el programa funcional canvia.